El poble de Santa Claus té 60.000 habitants, que són molts per la imatge que tenim del Pare Noel reposant al costat del foc en una cabana de fusta al Napapiiri, que és el nom del cercle polar àrtic en suomi o llengua finesa. Rovaniemi, la ciutat que té el napapiiri a només 8 km en direcció nord, s'ha apropiat d'aquest personatge rodanxó a partir de l'11 de maig de 1950, quan la vídua del president dels Estats Units va fer una visita d'obres a la capital de Lapònia; el 1944, en retirar-se, la Wehrmacht l'havia completament derruïda i l'interès nord-americà hi va fer anar la senyora Roosevelt com una supervisora. Donant-se les circumstàncies que des de la fi dels anys vint un popular locutor de ràdio havia aconseguit que els nens finlandesos i d'altres parts del món enviessin cartes a la residència del Pare Noel –situada pel folklore lapó en una altra latitud, al cim del Kornatunturi, una muntanya fronterera amb Rússia–, que la cabana on va hostatjar-se la senyora que feia ploure els diners d'Amèrica s'havia convertit en zona de pelegrinatge, i que, havent visitat Disneyland, un periodista de la televisió iniciàtica va veure que un complex semblant, anomenat Joulumaa, explotant el Nadal seria un bon negoci, estirant per aquí i escurçant ideològicament per allà, avui el Pare Noel és Santa Claus i es vesteix de color vermell amb els rivets blancs de la bandera americana i de la Cocacola i té una oficina de correus com un centre comercial a la primera ciutat lapona. Com l'esquí alpí, el Tour dels Alps també exporta un color i un paisatge –en aquest cas, el groc i França–, i globalitza una idea. Ara bé, contraposada a l'enredada de Nadal, l'esforç dels Froome, Quintana i Purito –i Tom Dumoulin, Fabio Aru i Richie Porte abans-d'ahir a la cronoescalada de Megève– no es fonamenta en la consideració de la humanitat com un ens sotmès a la idiòcia (que també una mica) sinó en la consideració de l'individu com un artefacte orgànic capaç de superar-se.