El gol és l'orgasme del fut­bol. Aquest axi­oma usat per davan­ters capats engreixa la llista de fra­ses útils per dis­si­mu­lar quan “no en tinc ni idea de com dir el que vull dir”, espai com­par­tit amb les clàssi­ques “ningú ens va dir que seria fàcil”, “l'escena era dan­tesca” (pen­sant que Dante és el cen­tral afro del Wolfs­burg), “la situ­ació era kafki­ana” (No arriba ni al paral·lelisme fut­bolístic), o qual­se­vol cita treta de con­text de Pla o Mac­hado. Així doncs, toca reves­tir aquests tòpics que patei­xen la síndrome del Bur­nout.

Ana­lit­zem la que ens toca. La repe­tim: el gol és l'orgasme del fut­bol. Aquesta afir­mació apli­cada als anys que l'orgasme era un bé pre­uat i la qui­mera d'aquest era un humil acte de pro­testa con­tra el règim, no només tenia un punt con­tes­ta­tari sinó que feia una sime­tria molt sug­ges­tiva entre plaer i tri­omf, però avui, en ple segle XXI, quan l'orgasme s'ha deva­luat com­ple­ta­ment a l'índex dels pla­ers haguts i per haver con­ver­tint-se en un bé asse­qui­ble fins i tot per a aquells que no els salva ni el tòpic men­ti­der de “sobre gus­tos no hi ha res escrit”, iden­ti­fi­car-lo amb l'ale­gria màxima d'un par­tit és fals: avui és més acces­si­ble tenir un orgasme comú que men­jar un bon entre­cot.

Així doncs, com a con­seqüència d'aquesta crisi econòmica que et motiva a fer esforços per pal·liar l'avarícia ali­ena, seria cohe­rent dir “el gol és l'entre­cot al pebre verd del fut­bol”, “el gol és la sani­tat decent del fut­bol” o “el gol és el pis de tres habi­ta­ci­ons del fut­bol”. Ho veieu? Heu notat certa degra­dació de les glàndu­les sali­vals men­tre heu lle­git els nous models de fra­ses, oi? Ja ho diuen els que es reco­nei­xen a si matei­xos com empre­ne­dors sense que ningú els ho hagi dema­nat: “Si bus­ques resul­tats dife­rents no facis sem­pre el mateix.” Ja ho sabeu, doncs, davan­ters i peri­o­dis­tes en gene­ral, es comença dient que “el gol és l'orgasme del fut­bol” i s'acaba afir­mant que “farem gat­zara”, que “el veí és un tros de quòniam” o que “de bell antuvi tot era dife­rent”; així doncs, moder­nit­zem-nos: menys orgas­mes i més entre­cots. El segle XXI ens ho demana.