Ahir es van inau­gu­rar els Jocs de Rio i avui ja s'hi fan les pri­me­res pro­ves. Com que sóc a l'altra punta de món i això de la glo­ba­lit­zacó i de la imme­di­a­tesa de les comu­ni­ca­ci­ons ja sabem que va com va, els he de dir que he escrit aques­tes rat­lles més a la vora del fred polar que no pas dels culs il·luso­ris de les cari­o­ques, ja fa tres dies. Vull dir que ja em per­do­na­ran si s'han tren­cat les pre­vi­si­ons i alguna altra indi­gestió de les men­ti­des i sense cap altra estratègia que la urpada cri­mi­nal no ens ha esbot­zat l'espec­ta­cle envi­ant-s'hi a fer punye­tes.

Dei­xem-nos estar del desori orga­nit­za­tiu, de la màfia russa i de la cova d'Alí Babà del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (i el senyor marquès de Sama­ranch des­com­po­nent-se al pur­ga­tori) i par­lem d'allò que importa real­ment als cata­lans, que diuen els espa­nyols de Cata­lu­nya; és a dir, par­lem de la ban­dera d'Espa­nya. I par­lem-ne perquè el rei va dir que els espor­tis­tes eren “durant aques­tes set­ma­nes la il·lusió de la soci­e­tat espa­nyola” i el pre­si­dent del Comitè Olímpic Espa­nyol, que “el rei és el gran esten­dard de l'esport espa­nyol i d'aquesta Espa­nya que nosal­tres volem”.

El cas és que el 21 de juny, la mara­to­ni­ana Erika Oli­vera va rebre la ban­dera de Xile de mans de la pre­si­denta de la república perquè havia estat esco­llida en votació popu­lar per lluir-la en la cerimònia inau­gu­ral olímpica. L'atleta, de 40 anys, és la cin­quena vegada que va als Jocs i és un símbol de dig­ni­tat i valen­tia: “Com que no puc fer justícia amb les mans, només puc expli­car la veri­tat”, va dir abans de con­fes­sar que el seu pare, un capellà evangèlic, l'havia vio­lada rei­te­ra­da­ment durant 12 anys a canvi de poder entre­nar-se. Al seu cos­tat, el por­ta­es­ten­dard de la il·lusió espa­nyola gua­nya més de 24 mili­ons d'euros com a home anunci, llu­eix un rellotge de 850.000 euros quan juga el Comte de Godó i és l'ungit de la marca Espa­nya.