El Barça està pres entre la dualitat dels senyors ben educats de l’escola Bartomeu i Rosell que volen tornar a través del trampolí de la burgesia catalana i el poder mediàtic, o sigui, la sociovergència...

El culer és un animal nostàlgic que utilitza els records de prosperitat per sobreviure a presents sense avenir, sempre s’ha sentit més còmode parlant de les glòries inamovibles de l’ahir que no...

Qualsevol creació artística fa un salt qualitatiu quan impregna l’obra d’ànima, de verosimilitud humana, d’un vernís invisible que dona harmonia al conjunt i realça el resultat final a un estadi...

L’experiència és l’avís davant l’evidència, una veu silenciosa que t’anima a anar amb tot o a fer un pas al racó de la prudència, o sigui, la intuïció precisa per saber si el gest concret...

Un equip campió es fonamenta en la força del component narratiu, d’una aurèola èpica que converteix el triomf en una part d’un conjunt més ampli, d’aquesta manera, les victòries travessen l’eufòria...

Vinícius és un pobre nano amb una visió deformada de la realitat, un esclau del seu ego malmès que treu frustracions personals al camp, o sigui, una joguina a mans de Florentino, que el difamarà quan...

Guardiola tenia el dret a no tornar, a mirar cap a un altre costat quan el Barça fugia de les mans de Bartomeu i els seus sequaços, de prioritzar el dopatge econòmic de Manchester per engrandir la seva...

Avui al matí he entrat a la feina i res, fuck off a tothom, primer de tot a l’encarregat de gestionar el trànsit de l’escola que ha fet un Jim Carrey sortint de casa a El xou de Truman, essent molt...