Web versió mòbil
Recorda'm
Educador bàsic de les emocions quan els psicòlegs encara no s’enriquien a costa dels traumes de la meva generació, Rexach va viure amb normalitat escèptica els anys desorbitats del dream team gràcies...
Romário va ser la cirereta que va desequilibrar el gust del pastís, el capítol de dibuixos animats que amagava un argument no apte per nens, l’art sublim de qui es creu únic com per no dependre de...
Durant la vida escolar cada alumne se situava segons les relacions que tenia amb els estudis i el grup classe. Així doncs, anaves establint perfils relacionats amb la presència o absència d’intel·ligència,...
Qualsevol relat esportiu precisa d’èpica perquè l’emotivitat sigui la llavor de l’eternitat, i l’heroica del dream team la posava José Mari Bakero, l’home que va curar traumes saltant entre...
Com a infant nascut futbolísticament a Itàlia 90 tenia el trauma d’un jersei escolar d’uniforme verdós i d’altra banda, que el porter del meu equip vestís sense estridències i no parés penals....
El meu entorn vam rebre una educació convergent en què la urbanitat anava lligada al fet de reafirmar la posició laboral de la família dins un context social concret. S’ha d’entendre i saber llegir...
Quan tenia tretze anys, amb un acte d’inconsciència, vaig regalar un cromo d’en Guardiola a una noia que m’agradava mentre li deia que escoltés el Dissimulat d’Els Pets. Ella estava a una botiga...
Els nascuts al 80, o altrament dita generació dels Bobobobs, discutíem al pati per ser Guardiola, Koeman, Stoichkov, Bakero o Laudrup. El procediment era sotmès a un pacte tàcit acceptat per unanimitat:...
L’home va boig per tornar mentre simula una farisea maduresa per camuflar un ego podrit de qui es veu com única mesura de la realitat. Ni de conya. Qualsevol hipòtesi d’una tornada d’aquest element...
Pàgina 17 de 49