Tenia quinze anys oficials, disset físics i tretze emocionals quan vaig anar a Lituània a fer un camp de treball a l’estiu en què Els Pets cantaven a vides boniques però complicades: El nen gironí...

El Barça és un circ sense gràcia, un vodevil sense final, un destí errant, un pollastre sense cap corrent camí d’enlloc, un govern populista sense full de ruta més enllà de la bipolaritat de les...

La única certesa del Barça és la incertesa, el sobreviure per sobre de la necessitat de viure, el tirar endavant per inèrcia, l’espera que desespera, el recórrer l’emoció com únic argument per...

Barcelona és a 100 quilòmetres de Girona perquè l’epicentre per primera vegada és Girona, el cor expansiu del futbol català és Girona, l’espai on les esperances tenen nom de dona és Girona,...

Domicili particular de Laporta. Repartidor de menjar. Periodistes a la porta. Nits llargues sense argumentari clar. Canvis de decisions basades en discursos emotius. Tot està per fer però no tot és...

Els partits del Barça a casa són el Portaventura del futbol europeu, l’espai temàtic des d’on treure la pasta a aquell que també deambula pel Museu Dalí i la Sagrada Família, l’excusa perfecta...

A Girona li costa obrir les portes al foraster, però si un dia li deixa el portal obert és per no tancar-lo mai més: les ànimes prudents als nouvinguts són aquelles que preparen el cor per encabir-los...

El pecat del Barça ha estat viure amb la mentalitat de botiguer de poble dins d’una multinacional, tenir el convenciment que es pot gestionar el dia a dia d’un gegant com si estiguessis al negoci...