Web versió mòbil
Recorda'm
Enyorar és el dret de l’insatisfet, la dolça mentida d’uns records sense memòria, una càlida manera de sobreviure quan el present és insuficient: la lenta mort de qui es desarrela del món i decideix...
El Barça és presoner del romanticisme català petit burgès, la visió de l’ideal tres metres per endavant de la realitat, les esperances grandiloqüents de qui viu en bucle per un futur millor, i...
L’adolescència és l’espai literari on abocar els records de les tardes d’ingenuïtat i les nits de passió analfabeta; no teníem res a perdre perquè eren dies de frontissa entre la gratuïtat...
De Nadal quan en dèiem xampany, Puigdemont quan érem feliços, i Salellas quan ens hem fet grans, de 22 llibres sota el braç d’en Terribas (tots volem ser en Guillem), d’una Planeta en femení embolcallada...
Marxem a Madrid. Aquesta ha estat la frase de la setmana a Girona. La podíem sentir de tot arreu, de familiars, amics, coneguts, saludats, i aquells que coneixes de vista però ignores el seu nom. Girona...
En Xavi no està en condicions discursives de reconèixer certes veritats perquè segueix tancat al búnquer mediàtic d’escoltar les opinions parcials del seu entorn, però la seva arribada tenia més...
Motta no ha de ser una opció real en cap moment: El Barça no pot tenir a davant del vaixell un entrenador que en la seva etapa de jugador va podrir un vestidor juntament amb l’actual director esportiu,...
El fora de joc venia d’una jugada de Felipe Sanchón el 2015, la vermella de Míchel és vermella perquè Vinícius pot insultar compulsivament però els demés han de callar en moments de màxima tensió,...
El Barça és un solar buit on tan sols hi ha les runes d’un passat remot, i on els arquitectes encarregats de reconstruir l’edifici, aixequen i enderroquen sense més criteri que les subjectives urgències...
Pàgina 10 de 49
