Web versió mòbil
Recorda'm
Sant Pere del Vaticà i la catedral de Santa Maria, The Rolling Stones i Umpah-pah, la cadira de Mies van der Rohe i la cadira de Carlemany, el Noma i el Le Bistrot, London calling i El carrer dels torrats,...
La persona és conscient de la seva decadència quan la pot veure en perspectiva, quan es converteix en espectador extern de la seva pròpia vida i realitza una certa valoració històrica de la mateixa,...
Tenia quinze anys oficials, disset físics i tretze emocionals quan vaig anar a Lituània a fer un camp de treball a l’estiu en què Els Pets cantaven a vides boniques però complicades: El nen gironí...
El Barça és un circ sense gràcia, un vodevil sense final, un destí errant, un pollastre sense cap corrent camí d’enlloc, un govern populista sense full de ruta més enllà de la bipolaritat de les...
La única certesa del Barça és la incertesa, el sobreviure per sobre de la necessitat de viure, el tirar endavant per inèrcia, l’espera que desespera, el recórrer l’emoció com únic argument per...
El gironí mitjà és cautelós, de mirada llarga i gest conservador, de controlar els números setmanals de la botiga i realitzar una extrapolació anual per valorar la prudència o no de fer reformes,...
Barcelona és a 100 quilòmetres de Girona perquè l’epicentre per primera vegada és Girona, el cor expansiu del futbol català és Girona, l’espai on les esperances tenen nom de dona és Girona,...
Domicili particular de Laporta. Repartidor de menjar. Periodistes a la porta. Nits llargues sense argumentari clar. Canvis de decisions basades en discursos emotius. Tot està per fer però no tot és...
Els partits del Barça a casa són el Portaventura del futbol europeu, l’espai temàtic des d’on treure la pasta a aquell que també deambula pel Museu Dalí i la Sagrada Família, l’excusa perfecta...
Pàgina 7 de 49
