Xavi Hernández va tornar a a fer gaudir els catalans amb el seu futbol més característic. L'egarenc va ser el jugador més destacat en un partit pla de la selecció catalana. El cervell del combinat dirigit per Gerard López i Sergio González va ser el futbolista més insistent des de la medul·lar, l'MVP del partit. Intentant passades de mèrit cap als seus companys de l'atac. Xavi va demostrar estar en forma i va oferir-se constantment per rebre i tocar la pilota. Com ha fet sempre, el de Terrassa va voler ser protagonista amb la pilota als peus. A punt de complir 37 anys, el menut futbolista no va dubtar de venir a la cita ineludible per Catalunya i pel futbol català. Els presents, la majoria nens i nenes de diferents clubs de la demarcació de Girona, van gaudir de la màgia del sis de la selecció, l'encarregat d'executar tots els córners, tant per la banda dreta com per l'esquerra i, és clar, de qualsevol falta.

L'actual jugador de l'Al-Sadd Sports Club de Qatar va ser, amb el permís de l'ídol de l'afició gironina, Pere Pons, el més ovacionat a la sortida damunt la gespa de cadascun dels jugadors de la selecció catalana. Amb el sis a l'esquena, com sempre, Xavi va ser l'autèntica atracció damunt el terreny de joc. Futbolísticament, el de Terrassa era el jugador més llorejat entre tots els seleccionats, amb una trajectòria que no cal explicar i recordar a cap aficionat del futbol. El català va sortir de titular i va compartir el mig del camp amb Marc Roca i Sergi Roberto. En el minut 7, el mig va servir una falta lateral que gairebé sorprèn el porter tunisià. Tota la graderia del gol nord va exclamar davant el gran xut que es va treure de la màniga l'exjugador del Barça, que només tres minuts més tard va tornar a exhibir-se. La visió del cervell català va tornar a actuar intentant una passada a l'espai.

Els gols de Tunísia van deixar glaçats tots els aficionats catalans que eren presents a Montilivi (8.311 espectadors), però l'hàbil migcampista va tardar poc a despertar i a fer aixecar dels seients els espectadors. Túnel i conducció ràpida per fer una passada a Víctor Rodríguez, que no va trobar rematador. Abans del descans, Catalunya retallava distàncies i Xavi va gaudir d'una bona ocasió en una excursió a l'àrea rival. El porter, atent, es va anticipar a les intencions del català, que el volia superar amb una retallada marca de la casa.

La fi de l'homenatge particular a Xavi i de l'agraïment dels aficionats per la seva presència va arribar en el minut 64, quan Gerard i Sergio González el van substituir per fer entrar Oriol Riera. Dempeus, autoritats i aficionats catalans i africans van acomiadar el futbolista, que va correspondre a Montilivi saludant i mostrant agraïment.