L’estil no es toca

En el primer quart d’hora, la selecció es va apropar al gol en un córner i en una acció finalitzada per Pere Pons iniciada des del darrere. Va quedar clar, des d’un inici, que la naturalesa de Catalunya és herència de Cruyff i d’un estil futbolístic que, gràcies al seu èxit, s’ha anat propagant per tot el territori. Per això, Piqué, del Barça; Granell, del Girona; Melendo, de l’Espanyol; Jordan, de l’Eibar i Aleix Vidal, del Sevilla, es van entendre i van obligar Veneçuela a recular buscant la tranquil·litat amb el pas dels minuts. El conjunt vinotinto la va trobar allà on els equips defensius troben la seva fortalesa: la transició ofensiva.

La primera intervenció d’un porter va ser la d’Edgar Badia, que va haver d’aturar un xut de Soteldo. El menut jugador de banda va arribar a un pacte amb Aleix Vidal, tots dos es respectarien les accions ofensives sense ser destorbats. Si bé Edgar va intervenir al seu xut, tot seguit no va poder fer res amb el servei de Murillo que va anar a parar al travesser. No seria l’únic xut a la fusta de Veneçuela que en va tenir dos més al llarg del primer temps. El jugador de l’Espanyol, Rosales, va fer gala de la seva gran habilitat amb dues ganivetades que es van trobar amb el pal. Catalunya, que en els darrers instants del primer temps va intensificar les seves arribades pels carrils interiors, va tenir la seva opció. Piqué va esprémer les seves oportunitats per marcar un gol amb Catalunya però el seu lliure directe es va estavellar al travesser.

Un canvi d’aires

En el segon temps, el partit va ballar al ritme de Riqui Puig. El migcampista de Matadepera va entrar en el terreny de joc substituint Piqué –Montilivi, dempeus– i va trigar dos minuts a filtrar una passada perfecta per a Montoya que va deixar una pilota franca perquè Bojan rematés a gol.

La resposta de Veneçuela va arribar en una errada individual, de Montoya, que va cedir amb el cap al seu porter. La idea era bona si no hagués trobat Rosales, que va definir amb mestria per baix.

A la quadribarrada li va costar reaccionar, però en els darrers vint minuts va prémer l’accelerador i va collar el rival. Quan Puig agafava la pilota, el futbol entrava a raig en el partit i amb l’esforç dels seus companys, amb una voluntat manifesta de guanyar, Catalunya va aconseguir el triomf quan Puado va definir a la perfecció just abans d’entrar en el temps d’afegit.