El futbol ja no és una de les poques eines de reivindicació nacional com ho era a finals de la dècada dels 90, en l’època de l’auge de la Plataforma Proseleccions Catalanes i en què s’omplia el Camp Nou per veure jugar el combinat nacional. Ha plogut molt des d’aleshores com també ha canviat el context en aquests gairebé dos anys i mig sense partit. Ningú s’imaginava en aquell 28 de desembre de 2016 que un dels càntics corejats seria el de “Llibertat, presos polítics”. Però és on ha anat a parar el procés després d’aquests anys de lluita i reivindicacions: de la il·lusió per l’oficialitat de la selecció, ara ja obligatòriament lligada a la d’una possible independència, a la d’un país que viu immers en les discussions sobre els llaços grocs i irremeiablement pendent dels tribunals espanyols.

Més enllà de l’evolució política, en aquests 817 dies, el país també ha canviat en el panorama futbolístic, amb el Girona a primera i un estadi de Montilivi renovat, que va permetre multiplicar els 8.311 espectadors que aquell dia van (gairebé) omplir les graderies: 12.671 ànimes van presenciar la victòria catalana contra Veneçuela, la primera després de més de cinc anys (Catalunya 4-1 Cap Verd, al desembre de 2013). L’afició va respondre a pesar de l’horari i del dia, en part per la presència de fins a quatre futbolistes de la primera plantilla del Girona, convertits ja en ídols per als nens gironins. Dit això, però, la gran estrella del matx va ser Gerard Piqué perquè encara que el Girona s’hagi instal·lat en l’elit, els futbolistes del Barça se segueixen enduent tots els flaixos. Sense Xavi, el central de la Bonanova es va emportar la gran ovació de la nit, en gran part gràcies a la gestió dels canvis de Gerard López que es va guardar el del central blaugrana per al minut 5 del segon temps.

De les absències al terreny de joc se n’havia parlat extensament al llarg de tota la setmana, però en la nit d’ahir on es van notar van ser a la llotja presidencial. Les agendes no van permetre a les dues màximes autoritats del país, el president Quim Torra i el president del Parlament, Roger Torrent, presenciar el partit; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, van presidir la llotja acompanyant el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Almenys es van estalviar de veure l’escena lamentable de la nit, ara que estan tant de moda les pancartes i els debats sobre la llibertat d’opinió i expressió. De pancartes se’n van veure ben poques, ni tan sols la d’“Una nació; una selecció”, omnipresent en els partits del combinat quadribarrat abans del procés, però una d’elles, amb missatge polític –“Chávez vive, la lucha sigue”–, va provocar rebombori quan la seguretat de l’estadi va voler retirar-la. Tal com estan els ànims, algú deuria pensar que era la decisió correcta. Al descans, els membres de seguretat van rebre ordres de no retirar-ne cap més, però el mal ja estava fet.