El Secretari General de l’Esport i l’Activitat Física, Gerard Figueras, vol que la llarga reivindicació per al reconeixement de les seleccions catalanes arribi fins al Congrés dels diputats aprofitant les últimes dades del CEO, que confirmen que gairebé el 70 per cent dels catalans volen que Catalunya competeixi com a país. Abans d’arribar a Madrid, la secretaria impulsarà prèviament a la tardor una iniciativa al Parlament per fixar la posició de tots els grups polítics. En el text es tornarà a citar l’exemple del model britànic, en el qual Anglaterra, Escòcia i Gal·les competeixen de forma independent en molts esports.

El CEO amb el qual Figueras vol tirar endavant la nova ofensiva per al reconeixement de les seleccions dona un suport transversal a un reconeixement legalment complexe i políticament utòpic: ERC i JxCat (92 per cent), CUP (82), Comuns (56) i PSC (46). En el cas de Ciutadans un 40 per cent també hi està a favor.

El 29 de juliol del 1999 el Parlament va aprovar una proposició de llei que obria una porta al reconeixement internacional de les seleccions catalanes després que la Plataforma Pro Seleccions presentés 521.249 signatures amb un petició en aquest sentit. En la llei de l’esport, doncs, es va introduir un nou apartat: “Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants de cada esport federat català en els àmbits supraautonòmics”.

El PP va votar-hi en contra i va recórrer l’article al Tribunal Constitucional, que després de molts anys, s’hi va pronunciar el 2012 amb una sentència que en certa manera avalava la llei al mateix temps que la tombava ja que establia que la participació de les federacions catalanes en competicions internacionals era constitucional sempre que no hi hagués “confluència dels seus interessos amb els interessos propis de l’esport federat espanyol”. En resum, només es permetia la participació de seleccions catalanes en esports en què “no existeixin federacions espanyoles”.

La decisió del TC tombava, doncs, qualsevol possibilitat que el patinatge i l’hoquei patins, per exemple, o els grans esports, com el futbol, el bàsquet o l’atletisme, puguessin ser reconeguts.