Sentenciat ben aviat

Gerard López va apostar per un onze inicial amb molt ADN Barça, ja que entre tots els titulars només el porter Edgar Badia no es va formar en les categories inferiors del club blaugrana. Potser per això els mecanismes van funcionar de meravella des dels primers minuts, sobretot la pressió. I és clar, Catalunya no va tardar gens a traduir la superioritat en avantatge en el resultat. En el minut 4 Deulofeu va tallar una passada del defensa cap al porter, de qui es va desfer amb un sol toc i va marcar l’1-0 a plaer. Va ser el primer del triplet de gols que va fer el de Riudarenes, el gran protagonista del partit. Les ocasions de Catalunya no es van deixar de succeir, però ningú va ser capaç d’aprofitar-les fins que va aparèixer la societat Riqui Puig-Aleñá-Deulofeu. El primer trencant la defensa amb una bona passada, el segon desmarcant-se i fent l’assistència perquè el tercer marqués gairebé a plaer. Així va arribar el 2-0 (29’) i, just abans del descans, el 4-0 (45’). Entre un gol i un altre, qui va fer el 3-0 va ser Bartra, amb una gran rematada de cap a una falta lateral centrada per Tello (34’).

Amb el 4-0 el partit estava dat i beneït i la segona part prometia ser una festa. Gerard López va canviar pràcticament tot l’onze en el descans, i això va fer que el partit perdés una mica de ritme, però els que van entrar també tenien ganes d’agradar-se. Sobretot Puado, que va ser un punyal durant tota la segona part per la banda esquerra, i Jutglà, un dels que va entrar a la llista a última hora. Entre ells dos van fabricar el cinquè gol català, en una gran acció de l’atacant de l’Espanyol que va donar el gol fet al davanter del filial del Barça (74’). Puado, generós en el 5-0, va tenir l’oportunitat de tancar la golejada des del punt de penal en el minut 89’ i no va perdonar, arrodonint una tarda màgica a Montilivi.