L’economista i dirigent esportiu barceloní Josep Maria de Anzizu Furest (Barcelona, 1933), pioner del pitch-and-putt a Catalunya, va morir ahir als 90 anys. Va aconseguir que la federació catalana d’aquest esport, de la qual en va ser president del 2005 al 2009, no només fos reconeguda primer per la federació europea i després per la internacional sinó evitar que les poderoses organitzacions de golf catalana i espanyola engolissin una modalitat amb una gran capacitat de creixement.

De Anzizu, llicenciat en Dret i diplomat en Administració i Direcció d’Empreses per Harvard, va ser durant quatre anys secretari general de la federació internacional, que es va constituir el 2006 a Barcelona amb la presència de 17 organismes internacionals. El dirigent ja havia participar en la creació de l’associació catalana, de la qual en va ser president del 2001 al 2009 i també va ser president de l’European Pitch and Putt Association.

Vinculat al camp de Sant Cebrià de Vallalta, havia practicat altres esports, com el futbol, el tennis, el muntanyisme, l’esquí, la vela i el golf, però el pitch-and-putt va ser la modalitat amb la qual va sentir-se més realitzat. “Va ser l’arquitecte de la federació i gràcies a la seva forma de fer i a la seva experiència vam assolir el reconeixement internacional sense fer molt soroll tampoc”, recorda Antoni Lloret, secretari executiu d’una federació que ja té 11.100 federats si 35 camps.

El creixement i el reconeixement d’aquest esporta sota el mandat de l’antic president va anar acompanyat de rellevants èxits esportius internacionals ja que els jugadors i la selecció catalana va aconseguir podis en la copa del món i els campionats d’Europa. El campionat de Catalunya, que cada temporada reuneix milers de jugadors, porta el nom de Trofeu Josep Maria de Anzizu en honor a l’antic president.

El 2012 va escriure un llibre de memòries, “Arrels i sobretot ales”, en què exposava un munt de reflexiones basades en les seves pròpies experiències.

Professionalment, tot i que era llicenciat en dret, sempre va preferir l’economia. Va ser professor de les grans escoles de negocis de Barcelona i la seva especialitat era l’organització d’empreses. Després d’estudiar als EUA també va treballar als anys vuitanta a la Xina.

En una entrevista el 2013 a El Punt Avui exposava quina era la seva solució per l’encaix de Catalunya amb Espanya: “Una fórmula confederalista potent i potser algun dia formar part d’una Unió Federal Europea. Amb Espanya hem estat segles i crec que serà difícil desprendre’s. Però a fora també costa molt que entenguin què és Catalunya.” “En el món actual –hi afegia– no es pot anar contra el dret a decidir.”

El 2014 la seva trajectòria va ser reconeguda per la Associació Catalana de Dirigents de l’Esport.

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà a les 12 de migdia a l’ermita de Sant Miquel de Castellterçol.