Hondures va aterrar diumenge cap a les cinc de la tarda a terres catalanes, procedent d'El Salvador. L'expedició es va dirigir a l'Hotel Fira Palace. I des de llavors, fotos i més fotos. Ahir al matí, els jugadors de Juan de Dios Castillo van visitar la Sagrada Família. Allà van xalar com a nens gaudint d'un dels monuments mítics de la Ciutat Comtal. Tornada a l'hotel, àpat lleuger i a la tarda més fotos. El combinat centreamericà va arribar a l'estadi olímpic de Montjuïc a quarts de set de la tarda per fer l'única sessió d'entrenament abans del partit d'avui contra Catalunya i allà van tornar a xalar. Només trepitjar la gespa flaixos i més flaixos per immortalitzar el moment. Càmera als vestidors i a entrenar. El gran record, però, avui cap allà a les nou del vespre. Un cop acabi el partit hi haurà baralles per intercanviar la samarreta amb algun dels millors jugadors de Catalunya. Les de Valdés, Puyol i Busquets, tots tres campions del món, seran les més cotitzades. Segur. No se sap encara si Catalunya lluirà la samarreta negra o la blanca –els aficionats són qui voten i no se sabrà fins poques hores abans del partit–, però als jugadors hondurenys, això els és igual. Ells voldran la samarreta. La voldran avui i la volien a finals de maig després de jugar un amistós contra Bielorússia (2-2), disputat a Àustria abans del mundial de Sud-àfrica. Aquell dia, però, més d'un jugador d'Hondures es va quedar amb un pam de nas. La crisi econòmica que viu la federació hondurenya va deixar sense premi a més d'un col·leccionista. Hondures va viatjar a Bielorússia amb una única samarreta per jugador, la mateixa que havien d'utilitzar el dimecres següent en l'amistós contra l'Azerbaidjan i això va impedir que els jugadors hondurenys poguessin intercanviar la samarreta amb els seus rivals. Una anècdota curiosa en una selecció mundialista.