Bon balanç

La selecció catalana va quedar enquadrada en el grup D de la primera fase del mundial i va acabar primera després de vèncer tots els seus partits: contra la República Txeca (21-16), Gal·les (28-6) i la Xina (27-17). La rival en els quarts de final va ser la selecció portuguesa, a la qual va derrotar amb la victòria més ajustada (18-15). La propera eliminatòria l'enfrontaria amb Holanda i Bèlgica, les dues seleccions més importants del món. Catalunya va perdre els dos partits (11-32 i 14-27), però va donar una bona imatge i es va guanyar el dret a disputar el partit per la medalla de bronze contra la Xina Taipei. No va ser possible aconseguir-la (va perdre 16-33), però almenys la selecció catalana va aconseguir el millor resultat de la seva història. A més, el jugador català Sergi Gabriel va ser escollit en el vuit ideal del torneig.

La presidenta de la FCK, Sílvia Mayo, es mostra orgullosa del resultat aconseguit: “Érem conscients que anàvem a la Xina amb millors condicions que en l'últim mundial, en què vam ser setens. Teníem bones vibracions i el nostre objectiu era classificar-nos entre els llocs cinc i vuit. Finalment vam arribar a les semifinals i, només per això, ja ens sentim campions.”

La lectura és igual de positiva per part d'Albert Vidaña, secretari tècnic de la selecció, per bé que també avisa que situacions com la que han viscut repercuteixen en el rendiment de l'equip: “No hem pogut treballar amb la tranquil·litat necessària perquè vam haver de desconvocar el programa de preparació. Ens hem hagut d'implicar en campanyes de captació de diners en comptes de centrar-nos exclusivament en l'entrenament. La motivació se'n ressent i el cert és que vam arribar desgastats a la Xina per culpa de tota aquesta història. I això ho vam notar perquè a les segones parts no estàvem tan frescos.”

Justament per tots aquests problemes, el quart lloc en el mundial pren un valor afegit. “El resultat esportiu agafa més sentit i importància per les dificultats que vam tenir per anar-hi. Hem d'agrair el suport de les entitats i les persones anònimes que han col·laborat”, assegura la presidenta, que ni tan sols va viatjar a la Xina per evitar al màxim les despeses innecessàries.

Mayo, però, és conscient que cal continuar treballant perquè l'equip absolut és la millor plataforma del corfbol català per fer-se conèixer: “Som una federació petita, amb recursos molt limitats. Les despeses de representació de Catalunya són molt altes i movem uns pressupostos que correspondrien a federacions més grans. Potser econòmicament no compensa, però la selecció és el nostre millor producte. Si no competíssim internacionalment ens seria molt més difícil fer-nos veure i sentir i aconseguir el reconeixement social que tenim.”

A la federació tenen ben assumit el seu paper de pioner en l'esport català, ja que va ser la primera que va rebre reconeixement internacional. El 1997 va obtenir la condició de membre provisional de la federació internacional de corfbol i vuit anys després va ser reconeguda com a membre de ple dret. El debut internacional de la selecció catalana va tenir lloc el 1984, en un partit amistós contra Holanda disputat a Terrassa, i el 1999 Catalunya disputava el seu primer mundial, a Austràlia, on va acabar vuitena.

Treballar per al futur

A l'horitzó ja s'albiren nous reptes per a la selecció catalana de corfbol. L'immediat és el que l'equip sub-23 encararà l'octubre del 2012, en el mundial de Barcelona. Les perspectives són bones, ja que en l'equip sènior que va viatjar a la Xina hi havia fins a sis jugadors sub-23: Marc Castillo, José Álvarez, Ivan Alberich, Laia Rosa, Míriam González i Berta Aloma.