Contra Espanya, no s'hi juga
El Tribunal Constitucional accepta que les seleccions catalanes competeixin internacionalment sempre que ho facin en esports en què no hi hagi cap federació espanyola
Dir que la llei de l'esport de Catalunya va rebre ahir l'aval del Tribunal Constitucional pel que fa a la representativitat de les seleccions catalanes seria dir massa. En efecte, el tribunal assegura que l'article 19.2 de la llei catalana, que diu que les seleccions nacionals tindran representativitat en l'àmbit suprautonòmic, és “constitucional”, si bé acaba afegint un matís que condemna les seleccions catalanes a l'ostracisme. I és que els equips catalans tindran via lliure només en aquells esports en els quals “no existeixin federacions espanyoles i que, en cap cas, s'impedeixin o pertorbin les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol”.
Tornem a ser al cap del carrer. Contra Espanya, no s'hi juga. A efectes pràctics, la sentència del Tribunal Constitucional no tindrà cap transcendència, atès que les seleccions catalanes ja competeixen internacionalment en esports sense federacions espanyoles, com ara el corfbol i el pitch & putt, entre d'altres (vegeu el quadre de la pàgina següent). La sentència entra en conflicte amb les normatives internes de les federacions internacionals, que són entitats privades lliures d'acceptar les seleccions que vulguin. També és cert, però, que moltes d'aquestes federacions, si més no algunes de les més importants, escullen els seus membres segons la norma de la carta olímpica que diu que en els Jocs només hi poden participar les seleccions dels “estats independents reconeguts per la comunitat internacional”. O el que és el mateix, aquesta norma tanca la porta al reconeixement de qualsevol nació sense estat.
També és possible arribar a casos més extrems, per tal de tallar les ales de les seleccions catalanes. Només cal recordar l'episodi de la Federació Internacional de Patinatge a Fresno, el 2004. Després de ser acceptada provisionalment, la federació catalana va ser víctima del joc brut i les martingales de la federació i les autoritats espanyoles, que van influir decisivament perquè els catalans en fossin finalment expulsats.
La sentència del Tribunal Constitucional significa que a l'esport català només li queda una sortida per a la seva expansió internacional: la independència de Catalunya i el reconeixement de les Nacions Unides. Tant la secretaria general de l'Esport com la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes van assegurar ahir, després de conèixer la sentència, que estudiaran la possibilitat de presentar recursos davant “instàncies supraestatals”. Un esforç lloable, per bé que la capacitat de maniobra de l'esport català en el marc actual és cada cop més reduïda. Ho tenen ben collat.
Tretze anys d'espera
S'esperava que la sentència podia arribar en qualsevol moment. El Tribunal Constitucional ja va pronunciar-se fa un mes sobre el recurs contra la llei basca de l'esport, aprovada el 1998, amb una sentència que pràcticament ha calcat en el cas català. Aquests dos recursos eren els únics que el Constitucional arrossegava del segle passat. En el cas de la llei catalana, han hagut de passar gairebé 13 anys per conèixer la resolució. El govern espanyol va presentar el recurs contra la llei el 5 de novembre del 1999, després de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, amb l'única oposició del Partit Popular, el 28 de juliol d'aquell mateix any. El portaveu del govern d'aleshores, el popular Josep Piqué, va explicar que l'article 19.2 de la llei catalana vulnerava la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals, que reconeix l'article 149.1.3 de la Constitució espanyola. El Ministeri d'Educació i Cultura, que també tenia les competències d'esport, era encapçalat llavors pel popular Mariano Rajoy, actual president del govern. Rajoy va dir que seria “ridícul” que totes les comunitat impulsessin les seves pròpies seleccions: “No pot ser que hi hagi disset seleccions però cap d'espanyola.” També va reconèixer que “pressionarien” les federacions internacionals per evitar el reconeixement de les seleccions catalanes, cosa que el govern espanyol, tant el popular com el socialista, ha complert al peu de la lletra.
Cal recordar que la llei catalana de l'esport va ser aprovada gràcies a la iniciativa legislativa popular liderada per Jaume Llauradó, que va recollir més de mig milió de firmes a favor de les seleccions catalanes.
Tibau: “Volem jugar amb seleccions de tot el món”
“Des de la Generalitat, fem una valoració positiva d'aquesta sentència, perquè garanteix la constitucionalitat de la llei aprovada pel Parlament que establia el dret de les seleccions catalanes a competir oficialment.”Aquestes van ser les paraules d'Ivan Tibau, secretari general de l'Esport, després de conèixer la sentència. També va admetre, però, que “no renunciem a jugar amb les seleccions de tot el món”, motiu pel qual la secretaria podria recórrer a “altres tribunals” perquè entén que poder competir o no oficialment pertany al “dret privat.”
Plataforma: “Les restriccions no estan legitimades”
La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, impulsora de la nova llei de l'esport, va fer una valoració positiva de la sentència perquè “les avala i dóna possibilitat de representació territorial”. També va afirmar que no comparteix les restriccions imposades: “Atempten contra la llibertat de les federacions i els esportistes catalans i el dret d'associació, i no estan legitimades per fer-ho perquè el reconeixement internacional de les federacions no és una qüestió estatal.” La plataforma estudia la possibilitat d'emprendre accions legals.
Publicat a
Notícies
Dijous,21 novembre 2024