Josep Guardiola
El qui creu que som imparables
ho tenia clar Hauria triat Catalunya si hagués pogut competir de manera oficial gest Va fer socis d'Òmnium els seus fills després que el PP demanés que aquesta entitat no tingués subvenció
En les rodes de premsa quan era entrenador del Barça va utilitzar majoritàriament el català
El compromís de Pep Guardiola amb la selecció catalana està fora de dubte. Com a jugador en va ser el capità i, tal com va assegurar quan militava en l'Al-Ahli de Qatar, l'any 2005, si hagués pogut, hauria triat jugar-hi, al davant de l'espanyola. “Si el seleccionador d'Espanya em convocava, hi havia d'anar. I molt content de fer-ho. Però no puc renegar del que sento i estimo, i em sento molt lligat al meu país: Catalunya”, va comentar també en aquella entrevista. Segurament Alfonso Pérez Muñoz, excompany seu en el FC Barcelona i també en la selecció espanyola, reaccionaria amb la mateixa indignació davant d'aquestes manifestacions que com ho va fer després del missatge de suport que Guardiola va deixar en l'últim Onze de Setembre, quan des de Nova York va dir allò d'“Aquí teniu el meu vot per la independència.”
Mentre va seure a la banqueta del Barça, no van ser pocs els gestos del fill predilecte de Santpedor en favor del seu país i la seva cultura. El català va ser la llengua que va utilitzar majoritàriament en les rodes de premsa, protagonitzant episodis especialment significatius, com quan va predicar al desert, en una tensa compareixença al Santiago Bernabéu, amb paraules de Lluís Llach: “Som un país tan petit, tan petit, que des de dalt d'un campanar es pot veure el campanar veí.” O quan va felicitar el periodista italià Francesco Canale per haver-li fet la pregunta en català. “Això sí que és immersió lingüística”, va deixar anar.
Suport a Òmnium
També fora del seu àmbit professional Pep Guardiola ha donat mostres de suport a Catalunya i la seva cultura. El mes de febrer passat, per exemple, després que el Partit Popular demanés a la Generalitat que no subvencionés Òmnium Cultural, va fer socis d'aquesta entitat els seus tres fills, en un acte que, a més, va voler fer públic. Guardiola, soci d'Òmnium des del 1993 igual que el seu pare, Valentí Guardiola, es va fotografiar al costat de Muriel Casals, en una imatge que van publicar tots els diaris.
“Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora...”
Pocs episodis de la història recent de Catalunya superen en emotivitat el moment en què Josep Guardiola i Sala va rebre la medalla d'honor del Parlament, en un gest que institucionalitzava el reconeixement a una de les icones més carismàtiques del país.
De fet, les frases finals del discurs que l'aleshores entrenador del FC Barcelona va pronunciar aquell 8 de setembre del 2011 formen part des d'aleshores de l'imaginari col·lectiu d'aquest país: “No oblideu mai que, si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, no hi ha retrets ni excuses i ens posem a pencar, som un país imparable. Creieu-me que som imparables.”