Una dècada de compromís

Hi ha ben poca gent que pugui par­lar amb més conei­xe­ment de causa de la selecció que Gerard López. I no només pel seu nou càrrec. Més enllà del seu rol aca­bat d'adqui­rir, el gra­no­llerí té l'aval d'una tra­jectòria de més de deu anys de con­vo­catòries amb el com­bi­nat abso­lut i de gai­rebé vint si es comp­ten les par­ti­ci­pa­ci­ons amb les selec­ci­ons infe­ri­ors. L'actual tècnic de Cata­lu­nya va ser un fix en els par­tits de la selecció de finals de la dècada dels noranta i prin­ci­pis del 2000. Va dis­pu­tar, en total, vuit par­tits amis­to­sos entre el 1997 –ja va ser pre­sent en la visita de Bulgària a l'estadi olímpic Lluís Com­panys– i el 2008, quan va jugar el seu últim duel inter­na­ci­o­nal, el Cata­lu­nya-Argen­tina. Gerard, amb tot, va dis­pu­tar 424 minuts amb la samar­reta de la selecció i va mar­car un parell de gols, con­tra Lituània (2000) i con­tra el Bra­sil (2004).

“Cata­lu­nya és la selecció que més cops he defen­sat en la meva vida”, explica el vallesà, i hi afe­geix: “Suposa un gran repte estar al cap­da­vant del com­bi­nat en què he jugat tan­tes vega­des: sent aleví, sub-15, sub-19 i també com a juga­dor de l'abso­luta.” Vaja, que Gerard té amb la selecció una relació de mitja vida. I és que va començar a com­pe­tir amb la samar­reta de Cata­lu­nya poc després de com­plir els deu anys, quan era juga­dor aleví. Aquest bagatge, doncs, li dóna una pers­pec­tiva més àmplia de tot el que sig­ni­fica el fut­bol d'aquí i la selecció, tal com ell mateix relata. “Sóc un fruit del fut­bol català. Vaig fer els pri­mers pas­sos al camp del Gra­no­llers, vaig estar en les cate­go­ries infe­ri­ors del Barça i també en el pri­mer equip i em vaig reti­rar al Girona. Sóc un home creat i for­mat a les bases, allà on neix i creix el fut­bol català”, explica Gerard, i con­ti­nua: “Tot això per­met que afronti aquest pro­jecte amb totes les ganes pos­si­bles.”