Pas­sen els anys i el com­promís de Ser­gio García amb la selecció cata­lana es manté intacte. Sem­pre ha estat força prolífic de cara a la por­te­ria, i això que ja fa més d'una dècada del seu debut (l'any 2002). Ahir, el del barri del Bon Pas­tor de Bar­ce­lona va tor­nar a bri­llar amb el seu millor par­tit des que va defen­sar per pri­mera vegada la selecció naci­o­nal. Qui sap si per aco­mi­a­dar la no-ofi­ci­a­li­tat d'aquests par­tits. Un doblet i l'assistència a Bojan van encar­ri­lar un par­tit que al prin­cipi s'havia com­pli­cat amb el gol de Dja­ninny. Però la com­bi­nació del punta de l'Espa­nyol amb la bate­ria ata­cant que va treure Gerard en la pri­mera part (entre Piti, Cesc, Alba, Bojan i el mateix Ser­gio suma­ven fins a cinc juga­dors neta­ment ofen­sius) va ser efec­tiva. Ser­gio García, que té 30 anys i en fa onze que defensa l'abso­luta, demos­tra que encara té corda per defen­sar el lloc de davan­ter quan Cata­lu­nya jugui ofi­ci­al­ment.

Ser­gio García va viure des de dins l'eclosió de la selecció cata­lana els pri­mers anys del segle XXI. El maig del 2002, encara no va ser pre­sent en el pri­mer par­tit, con­tra el Bra­sil, però al desem­bre ja va ser cri­dat per Pitxi Alonso per ser titu­lar con­tra la Xina. I, a par­tir d'aquí, no va parar. El davan­ter, for­mat a les cate­go­ries infe­ri­ors del Barça, en les quals va batre diver­sos rècords gole­ja­dors de la base, ha estat gai­rebé sem­pre un fix en les con­vo­catòries de la selecció i ha estat pre­sent quan Cata­lu­nya va començar a reu­nir 60.000, 80.000 i fins i tot 90.000 per­so­nes al camp. Sem­pre mar­cant, Ser­gio es va estre­nar con­tra l'Equa­dor (2003) amb un doblet, i va con­ti­nuar con­tra el Bra­sil (2004), l'Argen­tina (2009) i Hon­du­res (2010). Després de dos anys de sequera, ahir el de l'Espa­nyol va tor­nar a fer de les seves ano­tant un doblet.