El món de l'esport ha pres cada cop més pro­ta­go­nisme en el procés social pel dret a deci­dir que demana la immensa majo­ria de la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya. I també una part defi­nint-se a favor de la inde­pendència. De ben segur, la pos­si­bi­li­tat de dis­po­sar d'un estat propi té com a prin­ci­pal fac­tor impul­sor des del món de l'esport català l'opció que les selec­ci­ons cata­la­nes pogues­sin com­pe­tir ofi­ci­al­ment en les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals, ja que ara només poc més d'una vin­tena han acon­se­guit superar el ferotge vet de les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i fede­ra­ti­ves espa­nyo­les. I en cap cas, ni les reco­ne­gu­des, exis­teix cap par­ti­ci­pació en els Jocs Olímpics, ja que la Carta Olímpica ho impe­deix pel fet de no repre­sen­tar cap estat.

Però el fet més emo­ci­o­nal no ha impe­dit que des de l'esport català s'hagin vol­gut pre­sen­tar argu­ments de tot tipus, també raci­o­nals. I el prin­ci­pal expo­nent és el dels bene­fi­cis econòmics que la inde­pendència podria tenir per a un sec­tor tan impor­tant com l'espor­tiu. En aquest sen­tit cal des­ta­car l'estudi impul­sat per la Pla­ta­forma Pro Selec­ci­ons Espor­ti­ves Cata­lans titu­lat Impacte econòmic de la inde­pendència de Cata­lu­nya en l'esport, conclòs el mes de juny pas­sat. Un rigorós tre­ball lide­rat pel pro­fes­sor d'eco­no­mia Modest Guin­joan.

El resum d'aquest tre­ball és que el món de l'esport suposa a Cata­lu­nya un sec­tor econòmic relle­vant, amb un pes simi­lar o supe­rior al que té l'esport en molts països del nos­tre entorn, i que els guanys que supo­sa­ria la inde­pendència serien abun­dants i en múlti­ples fronts. Però només en el pura­ment econòmic situa l'incre­ment de volum en 176,2 mili­ons d'euros, un valor afe­git brut (VAB) d'un 7,4% més del que es genera en l'actu­a­li­tat (l'estudi tre­ba­lla amb dades del 2009-2010), que és de 2.396,6 mili­ons. Segons els autors de l'estudi, cal tenir en compte que l'eli­mi­nació del dèficit fis­cal porta a un incre­ment de la renda del país i de les inver­si­ons del govern. I recor­den que un crei­xe­ment de l'1% de la renda equi­val a un incre­ment de l'1,14 al VAB espor­tiu, segons un informe de la Comissió Euro­pea de l'any 2012.

Aquesta és la prin­ci­pal con­clusió de caràcter gene­ral, però la inde­pendència per­me­tria al govern de la Gene­ra­li­tat dis­po­sar de més recur­sos per inver­tir en el món de l'esport, i òbvi­a­ment direc­ta­ment en els espor­tis­tes, espe­ci­al­ment en els d'elit, que rebrien més beques i aju­des. L'altre gran bene­fi­ciat seria el tei­xit fede­ra­tiu, ja que les fede­ra­ci­ons dis­po­sa­rien de més recur­sos pro­vi­nents de patro­ci­na­dors i drets de tele­visió que ara es que­den majo­ritària­ment les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les, fins i tot quan la majo­ria dels espor­tis­tes de la selecció són cata­lans, com en el cas de l'hoquei o el water­polo. L'informe de la Pla­ta­forma ha estu­diat un cas con­cret molt repre­sen­ta­tiu, com és el de la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol. L'eco­no­mista Borja Rovira ava­lua en un incre­ment expo­nen­cial de 4 o 5 vega­des més el seu pres­su­post actual.

I final­ment, en l'aspecte econòmic també les empre­ses del sec­tor com ara les pro­duc­to­res de mate­rial espor­tiu i de ser­veis rela­ci­o­nats amb l'esport tin­drien bene­fi­cis que dei­xa­rien de veure's afec­ta­des per fluc­tu­a­ci­ons sob­ta­des de la demanda exte­rior.

En defi­ni­tiva, a un espor­tista li surt a compte la inde­pendència perquè tin­dria mol­tes més pos­si­bi­li­tats de ser inter­na­ci­o­nal i de tenir èxit, ja que es pre­veu que la mit­jana de meda­lles cata­la­nes en els Jocs Olímpics passi de les 5,4 actu­als a 7,3. I dels 77 espor­tis­tes cata­lans par­ti­ci­pants en els Jocs ara pas­sa­rien a 125. I al país també, perquè l'esport català difon­dria la marca Cata­lu­nya i tin­dria una major soli­desa com a sec­tor econòmic impor­tant del país.