Titi Roca té 33 anys, juga a hoquei patins des que en tenia sis i enguany és la quinzena temporada que juga en el primer equip del CP Vic. Va començar jugant a futbol sala, però el seu pare era entrenador d'hoquei patins i, anant-lo a veure, s'hi va aficionar. Uns anys després va guanyar tres campionats del món i tres d'Europa amb la selecció espanyola, i una copa Amèrica i una Golden Cup amb la catalana. Ell havia de ser un dels integrants de la selecció que va guanyar el mundial B de Macau, però els compromisos universitaris van fer que es perdés aquesta experiència.
Té clar què votarà el 9 de novembre?
Votaré sí i sí perquè crec que ja n'hi ha prou, de tot el que ens arriben a fer i que no ens tinguin en consideració. Hem arribat al punt de sumar més gent que no era independentista per la ineficiència de l'Estat espanyol a l'hora de fer les coses més que no pas perquè tinguessin un sentiment catalanista de tota la vida. En el meu cas, jo l'he tingut des de ben petit i no em sento identificat amb Espanya.
Ha guanyat tres mundials amb la selecció espanyola. Jugar amb Espanya li ha suposat mai algun problema?
Amb algun company d'equip havíem parlat sobre aquest fet. Ell no entenia per què anava a la selecció espanyola, però jo li deia que de tots els jugadors amb qui he coincidit a la selecció espanyola absoluta, en sis anys, només n'hi ha hagut un que se senti espanyol. Jo no vaig a defensar Espanya sinó a defensar el meu esport i perquè se'm valori més com a esportista. Si vas amb la selecció espanyola, deixes veure el teu nivell, participes en grans competicions com ara europeus i mundials i resultes més interessant per als grans equips de la lliga, i el teu club també et valora més. Jo els poso un exemple: si et ve una empresa madrilenya i et diu que aquí cobres tant però que si de tant en tant vas a Madrid a treballar cobraràs més, li diràs que no?
Creu que a Espanya entenen aquesta manera de fer?
Jo sóc com sóc i penso el que penso, i no tinc cap problema amb ells. Tinc la sensació que ells sí que en tenen amb nosaltres. Jo vaig a Madrid i gaudeixo passejant-hi. Ara, que em vulguin fer pensar com ells no ho accepto.
Ha viscut mai alguna situació curiosa en aquest sentit?
La situació més anecdòtica va ser amb la gent de Teledeporte, quan es va fer un europeu a Oviedo i un mundial a Vigo. Es volia donar força a l'esport i per això van fer-ne una gran cobertura. Ens van demanar que parléssim castellà als temps morts. El seleccionador era el Carles Feriche. A nosaltres sempre ens parlava català, perquè és el que li sortia, però ens van demanar que quan la tele ens enfoqués en els temps morts parléssim castellà. El resultat va ser que només va sortir una vegada i en els següents temps morts ja hi van treure la veu perquè en els moments de tensió nosaltres no podíem estar pendents de com havíem de parlar i ens sortia en català.
I alguna amenaça?
Quan es va disputar el mundial B a Macau, ara fa deu anys, ens havia arribat que qui hi anés després no podria jugar amb la selecció espanyola ni a l'OK Lliga. Això era un rum-rum però mai ningú ens ho va dir oficialment des de la federació. Ara bé, els que van anar a Macau, i m'hi incloc perquè jo hi havia d'anar, no érem al Top 10 de jugadors catalans. I jo em pregunto per què no hi van anar els millors. A ells sí que se'ls va coaccionar?
També ha jugat amb la selecció catalana. Quines sensacions va tenir?
La veritat és que quan he jugat partits amb Catalunya se m'ha posat la pell de gallina. És una cosa espectacular. Poder viure un pavelló ple d'estelades, de senyeres, amb el nostre himne... encara se m'hi posa.
Quins són els seus arguments per la independència?
Tenim una llengua i una cultura pròpies, els millors esportistes... I una de les claus és el tema econòmic. D'aquí se'ns en van molts milers de milions d'euros que no tornen. Si això s'hagués explicat millor des d'un inici, faria molt més temps que estaríem en aquest procés.
Si es jugués una beca ADO, es mullaria?
Sí, no entenc per què hem d'anar a buscar una beca de l'Estat espanyol si amb la independència nosaltres tindríem molts més diners. No hem de mirar què fan allà, sinó que hem de mirar l'oportunitat de tenir un futur. El problema és que segurament no se'ns ha explicat prou bé que no hem de tenir por. La gent ha de tenir clar que amb la independència no perdrem un mercat, en guanyarem un altre. El que passa és que l'esportista té por perquè no sap si s'arribarà a l'objectiu ni si tothom està a favor de la labor d'arribar-hi. Potser algú no té cap problema de perdre dos o tres anys de la seva carrera per acabar-hi arribant, però si els perd i els altres no empenyen perquè hi arribem està donant molt a canvi de res. Com els polítics.
Què vol dir?
Quan el Mas va convocar les eleccions, el més fàcil hauria estat esperar-se dos anys més fins a exhaurir el mandat, però ell va fer aquest pas d'arriscar-se i tenir la possibilitat de perdre-hi personalment. Això és el que hauríem de fer els esportistes. Ell, segurament, hi està perdent a canvi que d'aquí a uns anys hi guanyem molt més tots plegats.
Com afectaria la independència el vostre esport?
Estic seguríssim que tindrem més recursos. No en tinc cap dubte i no tinc cap por de les altres conseqüències. Si hem de jugar una lliga catalana, la comparació és evident: en el futbol, quina lliga té més repercussió, l'espanyola o la Champions? Si aquí hi ha més diners per promocionar l'esport, per ajudar els clubs perquè tinguin més material i facilitar que més gent el pugui practicar i hi ha més base... Al final, avui en dia nosaltres només tenim el Liceo de la Corunya. Pel que fa a la resta, tots els equips són catalans i el 90% dels jugadors també.