“No defensava Espanya, sinó el meu esport”

Votaré sí i sí perquè crec que ja n'hi ha prou, de tot el que ens arri­ben a fer i que no ens tin­guin en con­si­de­ració. Hem arri­bat al punt de sumar més gent que no era inde­pen­den­tista per la ine­ficiència de l'Estat espa­nyol a l'hora de fer les coses més que no pas perquè tin­gues­sin un sen­ti­ment cata­la­nista de tota la vida. En el meu cas, jo l'he tin­gut des de ben petit i no em sento iden­ti­fi­cat amb Espa­nya.

Amb algun com­pany d'equip havíem par­lat sobre aquest fet. Ell no ente­nia per què anava a la selecció espa­nyola, però jo li deia que de tots els juga­dors amb qui he coin­ci­dit a la selecció espa­nyola abso­luta, en sis anys, només n'hi ha hagut un que se senti espa­nyol. Jo no vaig a defen­sar Espa­nya sinó a defen­sar el meu esport i perquè se'm valori més com a espor­tista. Si vas amb la selecció espa­nyola, dei­xes veure el teu nivell, par­ti­ci­pes en grans com­pe­ti­ci­ons com ara euro­peus i mun­di­als i resul­tes més interes­sant per als grans equips de la lliga, i el teu club també et valora més. Jo els poso un exem­ple: si et ve una empresa madri­le­nya i et diu que aquí cobres tant però que si de tant en tant vas a Madrid a tre­ba­llar cobraràs més, li diràs que no?

Jo sóc com sóc i penso el que penso, i no tinc cap pro­blema amb ells. Tinc la sen­sació que ells sí que en tenen amb nosal­tres. Jo vaig a Madrid i gau­deixo pas­se­jant-hi. Ara, que em vul­guin fer pen­sar com ells no ho accepto.

La situ­ació més anecdòtica va ser amb la gent de Tele­de­porte, quan es va fer un euro­peu a Ovi­edo i un mun­dial a Vigo. Es volia donar força a l'esport i per això van fer-ne una gran cober­tura. Ens van dema­nar que parléssim cas­tellà als temps morts. El selec­ci­o­na­dor era el Car­les Feriche. A nosal­tres sem­pre ens par­lava català, perquè és el que li sor­tia, però ens van dema­nar que quan la tele ens enfoqués en els temps morts parléssim cas­tellà. El resul­tat va ser que només va sor­tir una vegada i en els següents temps morts ja hi van treure la veu perquè en els moments de tensió nosal­tres no podíem estar pen­dents de com havíem de par­lar i ens sor­tia en català.

Quan es va dis­pu­tar el mun­dial B a Macau, ara fa deu anys, ens havia arri­bat que qui hi anés després no podria jugar amb la selecció espa­nyola ni a l'OK Lliga. Això era un rum-rum però mai ningú ens ho va dir ofi­ci­al­ment des de la fede­ració. Ara bé, els que van anar a Macau, i m'hi incloc perquè jo hi havia d'anar, no érem al Top 10 de juga­dors cata­lans. I jo em pre­gunto per què no hi van anar els millors. A ells sí que se'ls va coac­ci­o­nar?

La veri­tat és que quan he jugat par­tits amb Cata­lu­nya se m'ha posat la pell de gallina. És una cosa espec­ta­cu­lar. Poder viure un pavelló ple d'este­la­des, de senye­res, amb el nos­tre himne... encara se m'hi posa.

Tenim una llen­gua i una cul­tura pròpies, els millors espor­tis­tes... I una de les claus és el tema econòmic. D'aquí se'ns en van molts milers de mili­ons d'euros que no tor­nen. Si això s'hagués expli­cat millor des d'un inici, faria molt més temps que estaríem en aquest procés.

Sí, no entenc per què hem d'anar a bus­car una beca de l'Estat espa­nyol si amb la inde­pendència nosal­tres tindríem molts més diners. No hem de mirar què fan allà, sinó que hem de mirar l'opor­tu­ni­tat de tenir un futur. El pro­blema és que segu­ra­ment no se'ns ha expli­cat prou bé que no hem de tenir por. La gent ha de tenir clar que amb la inde­pendència no per­drem un mer­cat, en gua­nya­rem un altre. El que passa és que l'espor­tista té por perquè no sap si s'arri­barà a l'objec­tiu ni si tot­hom està a favor de la labor d'arri­bar-hi. Pot­ser algú no té cap pro­blema de per­dre dos o tres anys de la seva car­rera per aca­bar-hi arri­bant, però si els perd i els altres no empe­nyen perquè hi arri­bem està donant molt a canvi de res. Com els polítics.

Quan el Mas va con­vo­car les elec­ci­ons, el més fàcil hau­ria estat espe­rar-se dos anys més fins a exhau­rir el man­dat, però ell va fer aquest pas d'arris­car-se i tenir la pos­si­bi­li­tat de per­dre-hi per­so­nal­ment. Això és el que hauríem de fer els espor­tis­tes. Ell, segu­ra­ment, hi està per­dent a canvi que d'aquí a uns anys hi gua­nyem molt més tots ple­gats.

Estic seguríssim que tin­drem més recur­sos. No en tinc cap dubte i no tinc cap por de les altres con­seqüències. Si hem de jugar una lliga cata­lana, la com­pa­ració és evi­dent: en el fut­bol, quina lliga té més reper­cussió, l'espa­nyola o la Cham­pi­ons? Si aquí hi ha més diners per pro­mo­ci­o­nar l'esport, per aju­dar els clubs perquè tin­guin més mate­rial i faci­li­tar que més gent el pugui prac­ti­car i hi ha més base... Al final, avui en dia nosal­tres només tenim el Liceo de la Coru­nya. Pel que fa a la resta, tots els equips són cata­lans i el 90% dels juga­dors també.