És un repte diferent, ja que ara disposo de jugadores de primeríssim nivell i no hi ha aquest factor formatiu. Tot i això, ens ho hem de passar bé i divertir-nos, perquè no ens juguem punts ni és cap campionat. La responsabilitat, en tot cas, és la mateixa i, com a Catalunya, estàs obligat moralment a fer el millor partit possible i a guanyar.

Pel potencial i rodatge que té –ja ha estat jugant més amistosos recentment–, la selecció basca ens oferirà el context competitiu que volem. Aquesta és la millor prova per saber en quin punt ens trobem i fins on podem somiar. Ens servirà també per saber que cal treballar i millorar. Passi el que passi, tornarem amb deures segur. I tindrem ganes de més.

Sí, aquesta és una de les coses més boniques, ja que el partit es retransmetrà i he pogut tenir totes les jugadores disponibles. Al final, això ho hem d'utilitzar com a aparador, com un pas més en la feina boníssima que es fa a nivell federatiu en la promoció del futbol femení. Vaja, serà un partit que arrodonirà el bon moment que viu el futbol femení català en l'aspecte individual, de clubs i de selecció.

Ens falta un partit com el que jugarem per veure-ho en directe. En tot cas, si intentem fer una projecció, per clubs i per individualitats, ens surt una selecció que podria plantar cara a molts rivals a escala europea o internacional. Hi ha qualitat per competir contra les millors.

Veiem jugadores nostres que estan marxant a l'estranger, com la Vicky Losada, que ara és aquí però ve dels Estats Units. Les lligues de fora volen el nostre producte, i aquest punt és força bo, però falta arrodonir-lo, que el talent no hagi d'emigrar. Aquest, però, és un problema estructural de la lliga d'aquí, amb projectes que no acaben de funcionar i pocs recursos. En tot cas, de mica en mica, i potser massa lentament, avancem.

A veure com va el partit contra el País Basc. Hem d'anar aconseguint que es faci soroll i que aquests duels tinguin tirada, aprofitant fets com que no hi ha futbol en aquestes dates. És molt important que les nenes petites tinguin referents: jugadores amb nom i cognoms, i que mirin d'imitar-les. Aquest és el camí, perquè si no, al final, ens quedem amb les 50 o 100 persones que van al camp, i així és difícil aconseguir recursos.