Gol d'Aduriz

Catalunya, però, de seguida va haver de batallar amb dos factors en contra: l'alè de San Mamés, que feia una pinta espectacular i que va empènyer amb força cada vegada que els bascos s'apropaven amb perill, i el gol d'Aritz Aduriz que, amb la defensa descol·locada, i habilitat en posició correcta per Bartra, va recollir un rebot dins l'àrea, va creuar i va batre Casilla. En els primers minuts, el País Basc va saber aprofitar cert desordre català quan l'equip perdia la possessió, sobretot en camp propi. D'aquí també va arribar una segona ocasió d'Ibai Gómez, que va enviar fora un driblatge d'Aduriz, i diversos apropaments perillosos en igualtat numèrica dels locals.

La quadribarrada va despertar a partir del minut 15 de joc a cop de protagonisme de Xavi i Deulofeu. El primer, associant-se amb els seus companys, netejava el camp perquè el segon es convertís en un malson per a Balenziaga. L'atac es bolcava a la dreta i d'aquí van arribar dos apropaments, el segon dels quals gairebé hauria acabat en gol si no fos perquè Iraizoz es va avançar a Jonathan Soriano a l'àrea petita. Catalunya ja s'havia fet el partit seu perquè el País Basc es va desinflar i començaven a arribar els primers xuts perillosos (de Sergio García, de Jonathan Soriano i de Víctor Sánchez). A sobre, en els últims minuts del primer temps, els locals donaven símptomes de cansament tant córrer darrere la pilota –davant no ho feien per l'excel·lent feina d'anticipació en la recuperació catalana– i les ocasions van tenir més claredat sobretot en dues accions de Deulofeu (al pal) i Soriano (gol anul·lat). Finalment, de tant estirar per aquí i per allà, Sergio García va alliberar Catalunya en una deliciosa acció que va deixar assegut Íñigo Martínez i va fer l'empat a tocar del descans.

Contrastos

Gerard López volia anar pel partit en el segon temps i tot i que va regirar l'onze a la gespa va mantenir els jugadors més actius del primer temps. Així, Xavi, Busquets, Alba i Soriano van guiar el conjunt quadribarrat a repetir el rondo amb el qual van continuar marejant el País Basc fins que van ser substituïts per la jovenalla cap al minut 15 del segon temps. En aquesta voluntat ofensiva, els d'Amorrortu també van tenir els seus moments en dos avisos, però de nou va ser Catalunya la que va vorejar el gol amb un xut de Sergio García i una pilota a l'espai que Soriano no va poder definir.

El partit va fer un gir de 180 graus quan els suplents van sortir a la gespa. Catalunya va dibuixar un 4-3-3 i l'equip va optar per no assumir gaire riscos adormint el partit. La part positiva és que Masip amb prou feines va tenir problemes, però la part negativa és que Irureta tampoc gaires més. L'equip mantenia la possessió lluny de la seva àrea, però no aprofundia per les bandes ni tenia cap jugador que desequilibrés. La possessió de la pilota, ofensivament parlant, era estèril i amb prou feines els visitants trobaven els referents ofensius, tot i que Gerard Moreno va deixar detalls de qualitat quan va rebre a prop de l'àrea. Amb un onze ple de jugadors nascuts en la dècada dels noranta, Catalunya va continuar fent seva la pilota, movent d'esquerra a dreta i agafant les regnes del partit mentre el País Basc esperava que cap espurna desequilibrés definitivament el matx.

Això no va succeir perquè l'aparició ofensiva catalana es va resumir en alguna carrera a l'espai després de recuperació de pilota. Especialment, en una de Víctor Álvarez que la col·locació de la defensa basca va poder tallar. Perquè els d'Amorrortu tampoc van ser gaire actius i només van ensenyar ordre en un segon temps en què San Mamés va poder ovacionar els seus referents. Especialment Gorka Iraizoz, el capità, que va ser dels millors jugadors locals i que va tenir part de culpa que Catalunya es quedés amb la mel als llavis. Almenys, aquesta vegada.