El protagonista
Sergio García
El canoner mai falla
Sergio García va fer l'únic gol de Catalunya en el partit d'ahir
Amb vuit dianes, s'aferma com a màxim realitzador històric de la selecció
Si Gerard López vol esperonar les futures generacions amb vista als partits de la selecció que encara han de venir, només cal que demani un vídeo de l'actuació del capità, Sergio García, en el partit d'ahir. Més enllà del gol, que al final és allò tangible que s'acaba quedant a la retina de la gent, el partit que va fer el davanter blanc-i-blau va ser una mostra de com s'ha d'afrontar una cita d'aquestes característiques. El futbolista del Bon Pastor es va entregar a la causa. Veient-lo a ell, res feia pensar que el partit que ahir van jugar el País Basc i Catalunya era un amistós per reclamar que aquests amistosos s'acabin. Va córrer, va pressionar, va fer anar de corcoll la rereguarda basca i va protestar a l'àrbitre com si d'un partit oficial es tractés. Vaja, una actitud per emmarcar. A més a més, va fer el gol que va permetre a Catalunya empatar el partit. El País Basc continua ennuegant el combinat quadribarrat, però tornar a casa amb un empat és sempre més agradable.
En l'aposta atrevida del seleccionador, Sergio García va jugar a la mitjapunta, darrera de Jonathan Soriano. Els galons, però, hi són per alguna cosa. I la qualitat, també. No és d'estranyar, doncs, que Gerard li donés total llibertat per deixar-se caure a les bandes o acabar la jugada com a gran referent en atac. Xavi, que també va exhibir les seves virtuts en una primera part en què Catalunya va brillar per la intensitat del seu joc, va buscar-lo de valent. Qui va trobar-lo, però, va ser Gerard Piqué, que el va assistir en la jugada de l'empat. El davanter periquito va caçar una passada en profunditat del central del Barça, va enfilar la porteria, va deixar al terra Iñigo Martínez amb un bona retallada i va definir davant Iraizoz amb un xut ras i ben ajustat al pal. Vaja, un gol més a la seva llista de dianes amb la selecció. Sergio, que l'any passat ja va marcar un parell de gols contra el combinat de Cap Verd, ha fet 8 dianes amb Catalunya i és el màxim artiller històric de la quadribarrada.
Un clàssic sempre present
Sergio García fa dotze temporades que defensa la samarreta de Catalunya i no ha fallat quan se l'ha necessitat. L'any passat va superar el rècord de 6 gols que tenia Marià Martín i continua ampliant-lo. Amb 31 anys, el seu horitzó futbolístic es va apropant, però tot i això deixarà el llistó molt alt. De fet, si ell no hi és a temps, no seria pas descabellat que el pròxim artiller català el superi competint oficiament, ja que, amb la tendència actual d'un partit a l'any, hi haurà molta feina per reemplaçar-lo.
Més enllà del gol d'ahir i del doblet de l'any passat a l'estadi olímpic Lluís Companys, l'atacant del Bon Pastor, que en la seva etapa formativa al Barça ja va establir alguns rècords realitzadors, havia marcat contra l'Equador (2003), en què va fer un doblet, contra el Brasil (2004), contra l'Argentina (2009) i contra Hondures (2010).
La seva actuació d'ahir, en tot cas, va servir per arrodonir el bon paper que va fer Catalunya en el primer temps. De fet, l'onze inicial de Gerard va estar format per l'essència de la selecció dels darrers anys, amb els jugadors més experimentats, sobretot a la rereguarda i al mig del camp. Més enllà d'atacar, el davanter barceloní també va intentar associar-se i assistir, tot i que en aquesta faceta no va tenir tant èxit. Al final, i després d'una hora buidant-se sobre la gespa, Sergio García va abandonar San Mamés aclamat pel públic català, agraït per l'esforç que el davanter havia fet, però també pel compromís que sempre mostra quan la selecció catalana truca a la seva porta.
