Si la seva trajectòria ha estat tan llarga és perquè va començar molt d'hora. Mentre Keko estava encara al juvenil del Mercantil sabadellenc (17 anys), el Manlleu estava lluitant per classificar-se per la lligueta d'ascens a 2a A i necessitava un davanter. Tret de l'any i mig al Granollers de tercera, la seva carrera ha oscil·lat entre la categoria de plata i de bronze del futbol estatal. El salt a segona A, però, no el va fer fins als 29 anys, amb el Terrassa. «Abans ja havia tingut alguna oferta però no vaig poder debutar fins que vam pujar amb el Terrassa; aquella temporada ens va marcar molt, a aquell grup de jugadors», comenta el davanter barceloní. I la primera divisió? Keko assegura que n'ha tingut dues d'oportunitats, les dues estant al Tenerife, però que la primera vegada els conjunt canari no el va voler vendre i la segona va preferir fitxar per un equip de segona A dels forts que jugar amb un de primera destinat al descens. «Ara no me'n penedeixo gens, la meva carrera ha sigut atípica i jo he intentat ser sempre honrat.»

Després d'un mal any a Lleida Keko va decidir que la seva llarga carrera acabaria simplement disfrutant del futbol, sense objectius esportius ambiciosos. «I vaig tenir la sort que Toni Llebaria em va portar al Gavà, amb un bon equip i un molt bon vestidor.» El Gavà es va salvar sense gaires problemes, i en gran part gràcies als seus 21 gols –es va quedar a un del pitxitxi, Chando (Vila-real B)–. Feia molt temps que no en feia tants, i segurament això li va tornar a despertar el cuquet per l'alta competició. «Quan vaig acabar a Gavà encara em trobava bé físicament, i com que no vam poder jugar la promoció vaig viure des de la grada les promocions del Sant Andreu i el Sabadell, i em va venir de gust tornar a viure aquella sensació i vaig fitxar pel Sant Andreu», explica Keko, que no havia decidit encara que aquest seria el seu últim any: «Jo he sigut un privilegiat, i en 20 anys de carrera mai havia passat per una sala d'operacions, i ni tan sols trencaments musculars ni res. Però aquest any amb el Sant Andreu he tingut un parell de lesions de dos mesos de baixa, la segona, una fractura del pòmul.» Aquesta fractura el va fer patir bastant, a ell i a la família, i llavors li va començar a donar voltes a la retirada, que al final es va confirmar, tot i que Natxo González encara comptava amb ell. Keko, però, ha decidit que 20 anys són suficients, i ha posat el peu a terra.