El passat mes de maig, abans del partit contra el Llevant, on el Barça es va deixar la imbatibilitat en la lliga, a Ernesto Valverde ja li començaven a fer preguntes sobre la composició de la plantilla de la propera temporada. És a dir, de la que s’està disputant en aquests moments. En aquella ocasió, ja va explicar que volia un grup no gaire nombrós perquè volia donar oportunitats a jugadors del filial. Aquell dia va ser el que va confirmar que Carles Aleñá ascendiria al primer equip i va afegir que Oriol Busquets seguiria el mateix camí però que com que tenia una lesió important volien esperar a veure la seva evolució.

L’ara tècnic del Barça sempre ha estat un ferm defensor del migcampista del filial. Li té una absoluta confiança. Si no ha comptat més amb ell, precisament, és per aquesta lesió que el va mantenir allunyat força temps dels terrenys de joc. Hi confia cegament. Oriol Busquets és un més que digne successor de l’estirp de quatres que ha format el planter blaugrana al llarg de la seva història. Una figura cabdal en el sistema de joc instaurat per Johan Cruyff, que va tenir el seu inici en Luis Milla, que va tenir continuïtat en Pep Guardiola, després en Xavi i des de ja fa anys en Sergio Busquets.

Amb ell només comparteixen el cognom i un estil de joc similar. També que els seus respectius pares també jugaven de porters. Aquest és el seu parentesc. Cap més. Ara bé, tots dos duen a la sang una manera de jugar. Són dos migcampistes pastats, amb característiques molt similars. Alts, espigats, físicament notables i amb una capacitat per veure el futbol i jugar fàcil espectacular. Pur ADN Barça. Valverde el va fer sortir de titular contra la Cultural Leonesa i va estar sobre la gespa 53 minuts fins que el va reemplaçar una altra joia del planter, Riqui Puig. Temps suficient per tornar a demostrar que Sergio Busquets té relleu a casa. Segons les dades de Carles Domènech, de La retransmissió de la TDT, en el temps que va estar sobre el terreny de joc va intervenir en 36 ocasions, va fer 30 passades, el 90% d’aquestes van ser a 1 o 2 tocs, va recuperar 5 pilotes i només en va perdre una. Joc fàcil, conscient que en la seva posició és vital no perdre pilotes i no complicar-se la vida. El de dimecres va ser el seu segon partit amb el primer equip després de debutar la temporada passada en la copa del rei contra el Múrcia. La lesió que es va fer al genoll va tallar una mica la seva progressió però això ara ja està oblidat i espera gaudir de noves oportunitats a partir d’ara. “Ha estat un any llarg i dur per la lesió, però estic content de tornar a jugar a l’estadi amb aquest gran equip”, va afirmar.

Busquets admet que a dia d’avui s’ha de centrar en el Barça B però xala quan té l’oportunitat de jugar amb el primer equip. La diferència la marca la qualitat dels jugadors perquè el sistema i l’estil ell se’l coneix de sobres. “ Venir aquí a jugar és un regal”, assenyala.