Barça

LLUÍS CARRASCO

CAP DE CAMPANYA DE LA CANDIDATURA DE JOAN LAPORTA

“La lona dinamita la campanya”

“De l’acte de què estic més orgullós és la presentació a l’Hospital de Sant Pau, més que de la lona”

“Hi ha gent a qui li agrada molt Laporta i a d’altra que gens. Havíem d’ampliar la base i no fer errades per no perdre cap dels nostres adeptes”

Lluís Car­rasco (Bar­ce­lona, 1962), jun­ta­ment amb el seu equip, ha diri­git la cam­pa­nya gua­nya­dora de les elec­ci­ons a la pre­sidència del FC Bar­ce­lona. El seu tiet Rai­mon Car­rasco va for­mar part de la junta d’Agustí Mon­tal i va ser pre­si­dent acci­den­tal abans de les elec­ci­ons que va gua­nyar Josep Lluís Núñez. Reco­neix que no ha estat una cam­pa­nya fàcil mal­grat la clare­dat del tri­omf i, més enllà de la famosa lona a Madrid, del que se sent més orgullós és del pri­mer acte de tots, el de la pre­sen­tació a l’Hos­pi­tal de Sant Pau.

Com i quan el va a bus­car Joan Laporta perquè li diri­geixi la cam­pa­nya?
A l’estiu. Ens coneixíem perquè jo havia estat vice­pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana, perquè vaig diri­gir la cam­pa­nya al Jordi Casals con­tra el Jesús Farga, a qui li diri­gia la cam­pa­nya el famós Jaume Mas­fer­rer, i con­tra tot pronòstic vam gua­nyar. El Jan tenia unes quan­tes pro­pos­tes sobre la taula i va par­lar amb el Jordi Casals, que li va pro­po­sar asseure’s amb mi. Ho vam fer i ens vam posar d’acord.
Què és més difícil, diri­gir una cam­pa­nya per la Fede­ració Cata­lana o una del Barça?
Pel que fa a objec­tiu, la cata­lana, i molt més com­plexa, pel que suposa soci­al­ment, la del Barça. Però, com a repte, molt més com­pli­cada la de la Fede­ració Cata­lana, perquè teníem el can­di­dat no favo­rit, i en el cas de Laporta teníem el favo­rit.
Com es gua­nyen unes elec­ci­ons a la pre­sidència del FC Bar­ce­lona?
No come­tent errors. La nos­tra obsessió ha estat no come­tre’n. Des del prin­cipi vam ana­lit­zar molt bé la nos­tra can­di­da­tura, qui­nes eren les ame­na­ces, les opor­tu­ni­tats, les feble­ses, i el que teníem molt clar és que no podíem fer errors. Pel moment històric que vivia el club, con­si­dero que la de Jan Laporta era la millor can­di­da­tura i ell, el millor can­di­dat per ser pre­si­dent. Crec que sortíem com a favo­rits pel conei­xe­ment del per­so­natge i teníem l’índex de noto­ri­e­tat més alt. A par­tir d’aquí, hi ha gent a qui li agrada molt Laporta i a d’altra que no li agrada gens. I havíem d’ampliar la base i no fer erra­des per no per­dre cap dels nos­tres adep­tes.
En algun moment va tenir por que el caràcter i la per­so­na­li­tat de Laporta el por­tes­sin a come­tre alguna errada? El van haver de ‘con­tro­lar’?
No. Jo no el conei­xia a fons; havíem coin­ci­dit en actes al camp, d’estar a la llotja, però no havia tre­ba­llat mai amb ell. M’he tro­bat un can­di­dat abso­lu­ta­ment asse­nyat i que tenia molt clar que s’havien de fer les coses molt ben fetes. Ha estat una per­sona molt fàcil de tre­ba­llar-hi. Si li argu­men­ta­ves per què fèiem les coses d’una manera deter­mi­nada, ho ente­nia i ho exe­cu­tava. Ha estat un can­di­dat molt seriós i ha estat fàcil tre­ba­llar amb ell.
Una de les crítiques que van fer els altres can­di­dats és que al prin­cipi de la cam­pa­nya el van ama­gar. És així?
No. Reco­nec que les per­so­nes que havien dei­xat de veure el Jan Laporta públic, quan se’l tor­nen a tro­bar, es tro­ben una per­sona més tran­quil·la, més mode­rada, més equi­li­brada, però crec que ve donat, més que pel seu caràcter, per la situ­ació del Barça. La situ­ació del club és dan­tesca, cal ser valent, i no parlo només per ell, parlo també pel Víctor i el Toni. En aquesta situ­ació, el to, necessària­ment, també havia de ser molt més pon­de­rat i tran­quil.
El fet de no anar a tots els debats era part d’una estratègia?
Al prin­cipi no volíem anar a debats, sobre­tot perquè no havíem pre­sen­tat totes les àrees del nos­tre pro­jecte. Havíem esta­blert que cada deu dies faríem una àrea. Fins que no ho tinguéssim tot pre­sen­tat no tenia cap sen­tit anar a un debat perquè hau­rien tocat temes que no havíem pre­sen­tat com a can­di­da­tura. Per això vam ajor­nar cap al final el tema dels debats, en cap moment vam defu­gir-los.
La famosa lona és un punt d’inflexió en la cam­pa­nya? Va ser idea seva?
Sens dubte. Negar-ho seria absurd. La lona dina­mita la cam­pa­nya. Va ser una idea com­par­tida, perquè hem fet una cam­pa­nya amb una direcció molt coral. Hi ha mol­tes per­so­nes que hi han inter­vin­gut, cen­te­nars de volun­ta­ris. La publi­ci­tat exte­rior la demana Laporta. I ens demana bus­car la millor ubi­cació pos­si­ble. Lògica­ment ell s’ima­gi­nava a Bar­ce­lona, però par­lant amb el meu soci vam pen­sar en tras­lla­dar-ho a Madrid. Vam pen­sar que seria simpàtic anar a Madrid. Però teníem dues com­pli­ca­ci­ons, la pri­mera és que era al desem­bre, que publi­citària­ment és fortíssim perquè és el mes de Nadal i hi havia poques ubi­ca­ci­ons a Madrid i buscàvem un lloc que fos molt carac­terístic. No podia ser en qual­se­vol lloc, havia de ser o a la Puerta del Sol o a la Cas­te­llana davant el Ber­nabéu. I vam tenir la immensa sort de tro­bar un edi­fici amb una bas­tida que per­me­tia publi­ci­tat de quinze plan­tes a cent metres del Ber­nabéu.
I què li van dir a Madrid quan vostè els va pro­po­sar con­trac­tar la publi­ci­tat per posar una lona de Joan Laporta?
Això es fa a través d’exclu­si­vis­tes espe­ci­a­lis­tes en publi­ci­tat exte­rior, i la veri­tat és que d’entrada ells el que volen és ven­dre l’espai, els és igual el que s’hi anunciï. Quan vam deci­dir que faríem això, sí que els vaig fer fir­mar un con­tracte de màxima con­fi­den­ci­a­li­tat perquè teníem molt clar que l’èxit d’aquesta acció era que fos sor­presa. Si s’hagués difós abans no hau­ria tin­gut la mateixa gràcia. Ho van res­pec­tar, i a la junta també, i mira que és fàcil que es pro­du­ei­xin fil­tra­ci­ons amb una cosa que fa tanta il·lusió. Tot­hom va saber guar­dar el secret.
Teniu cal­cu­lat quin impacte va gene­rar la lona?
Sí. Hem moni­to­rit­zat la reacció i ja hem superat els 2.700 mili­ons d’impac­tes. I perquè us en feu una idea: una acció d’aquest tipus i amb aquesta xifra d’impacte, cos­ta­ria més de 20 mili­ons d’euros. I ens va cos­tar uns 70.000 euros. Va sor­tir rodó.
I el mis­satge?
El “Ganas de vol­ver a veros” par­teix del mateix Laporta. Nosal­tres li havíem pre­sen­tat un de més publi­ci­tari que deia “Un gran equipo nece­sita al mejor rival, vuelve Laporta”. Ell de seguida em va pre­gun­tar: “I quin és el gran equip i qui el millor rival?” Li vaig expli­car que el gran equip eren ells. Sí que li vaig dir que era fona­men­tal que el lema havia de ser de bon rot­llo, de fair play, no podia ser feri­dor. Laporta ens va dir que ell no volia dir que el Madrid era un gran equip, que diguéssim que teníem ganes de tor­nar-los a tro­bar, i ho vam evo­lu­ci­o­nar fins al “Ganas de vol­ver a veros”. Tinc constància que Flo­ren­tino Pérez el va tru­car i el va feli­ci­tar.
Veient l’impacte de la lona, va pen­sar que ja ho tenien gua­nyat?
No, ni de bon tros. Tots teníem dub­tes si l’acció seria notòria, però no esperàvem que fos tren­ding topic mun­dial. Sabíem que teníem una bomba, però no que fos nuclear. Ens va agra­dar moltíssim que es per­cebés amb sim­pa­tia en la soci­e­tat madri­le­nya. La reacció de la gent va ser molt bona, perquè lluny d’incre­par-lo i de dir-li que era un pro­vo­ca­dor, li dema­na­ven de fer-se sel­fies amb ell.
L’ajor­na­ment de les elec­ci­ons com va caure?
Mala­ment. Ens va aga­far esgo­tats a tots. Ha estat una cam­pa­nya molt llarga. Vam tenir l’incon­ve­ni­ent enorme de no poder-nos des­plaçar. I mira que al setem­bre, quan vam començar a tre­ba­llar, teníem pre­vist moure’ns bas­tant, perquè el Laporta té mol­tes ganes de bellu­gar-se .Teníem esta­blert un calen­dari molt bèstia de visi­tes a tot el ter­ri­tori, i no l’hem pogut com­plir.
De quin acte de cam­pa­nya se sent més orgullós?
De la pre­sen­tació a l’Hos­pi­tal de Sant Pau, més que de la lona. Em sem­bla un acte social en tota regla, en un moment en què el país està pas­sant un moment molt deli­cat i on el sis­tema sani­tari està molt estres­sat, fer-los un home­natge. I amb un patro­ci­na­dor, en aquest cas Pri­ma­vera Sound, que va donar diners i que ínte­gra­ment vam donar a La Marató de TV3.
Quin per­cen­tatge de mèrit es dona de la victòria de Laporta?
Laporta suposa més del sei­xanta per cent i la resta de l’equip de cam­pa­nya, un qua­ranta. I el cap, zero.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)