Gairebé tothom s’ha preguntat què feia Luuk de Jong en el Barça. Va ser un caprici de Koeman, que volia un davanter d’un perfil que no existia en la plantilla del Barça i una concessió per tots aquells que sempre han reclamat un pla B per quan les idees es bloquegen en l’àmbit ofensiu. El típic jugador espigat amb facilitat per caçar pilotes aèries però limitat tècnicament. En el Barça, un futbolista recurs, i des de l’arribada de Xavi, ni tan sols això, perquè és un perfil que no li interessa, al tècnic terrassenc.

Però les múltiples baixes de l’equip entre contagiats, sancionats i lesionats el van situar en l’onze inicial pràcticament per obligació. I Luuk de Jong, per a qui s’està buscant una sortida en aquest mercat d’hivern, va sorprendre propis i estranys. A tots aquells que han fet mofa amb ell des que va arribar, la seva primera rematada, nefasta, els va servir per recrear-se, però amb el pas dels minuts la seva figura es va anar engrandint en el Barça de circumstàncies que es va plantar a Mallorca. Va tenir el gol a tocar en una primera rematada amb la punteta del peu després de rebre una gran passada de Jutglà però la sort li va ser esquiva perquè va anar al pal. I, un minut després, va deixar bocabadat tothom amb una xilena increïble que es va estavellar al travesser.

Però l’infortuni per al davanter holandès s’acabaria poc abans d’arribar al descans, quan va alçar-se per sobre del seu marcador i va superar Reina amb un cop de cap. La sortida dolenta i la relliscada del porter mallorquinista hi van ajudar molt. Marxi o no, tornarà a l’ostracisme quan tornin tots però el seu gol a Mallorca li serveix per reivindicar-se personalment la setmana en què s’ha parlat molt del possible fitxatge de Morata i al Barça li va donar tres punts d’or, vitals, que li van permetre començar el 2022 amb una victòria i que, combinat amb els resultats dels altres partits, el deixa a només un punt dels llocs que donen accés a la Champions, el gran objectiu d’aquesta temporada. Ara és cinquè amb 31 punts.

El triomf va ser absolutament merescut. Xavi no entenia per què no se suspenia el partit tenint en compte les moltes baixes que tenia, però veient com va respondre el seu equip potser els hauria d’haver fet més confiança. Perquè l’equip blaugrana, sobretot en el primer temps, va saber respondre a la precarietat fent un partit molt seriós i demostrant personalitat per fer-se recognoscible malgrat l’onze de circumstàncies. Perquè els blaugrana van sortir amb una defensa formada amb quatre centrals i en què Araujo es va ubicar de lateral esquerre, un mig del camp amb Frenkie de Jong de mig centre amb Nico i Riqui Puig d’interiors i, al davant, Ilias i Jutglà d’extrems a cama canviada i, al centre, Luuk de Jong.

I amb aquest equip el Barça va ser capaç de ser millor que el Mallorca. Va generar més perill i va concedir molt poques ocasions, encara que en el temps de descompte tornés a aparèixer la figura del Ter Stegen salvador amb una aturada espectacular a una rematada de Jaume Costa. El xut va ser des de molt a prop però el porter alemany va posar el braç rígid, fort, i la pilota va sortir refusada cap endavant quan l’afició del Mallorca ja cantava el gol. Una aturada que va salvar dos punts importantíssims i que segur que li anirà d’allò més bé a Ter Stegen per recuperar part de la confiança perduda en una temporada que no està sent gens fàcil per a ell.

Però més enllà d’aquesta ocasió, el Mallorca no va saber generar res ni posar en problemes un Barça que va tenir el domini del partit durant tots els minuts. I va ser gràcies a la bona feina col·lectiva de tots els jugadors que, conscients de les limitacions que tenien, no van perdre en cap moment la concentració. Van ser molt superiors al seu rival en la primera part, en què haurien pogut sentenciar el partit amb les ocasions de Luuk de Jong, i en la segona van saber aguantar bé els 15 minuts finals de pressió, malgrat que van anar perdent efectius pel camí perquè Xavi es va veure obligat a fer dos canvis per problemes físics de Nico i de Mingueza. En el seu lloc van entrar Álvaro Sanz, que debutava, i Lenglet, que es va situar de lateral a l’esquerra. També va debutar Estanis Pedrola, que va entrar en el lloc d’Ilias en l’atac.

Més enllà dels tres punts, la victòria contra el Mallorca va deixar imatges que demostren que la trajectòria del Barça és ascendent. Partits com el d’ahir, mesos enrere possiblement haurien acabat amb empat o amb derrota però ara ja no. L’equip blaugrana, malgrat les circumstàncies que tenia, es va saber sobreposar i fer-ho amb moltíssima personalitat. L’equip tenia 16 baixes i la banqueta estava farcida de joves del filial, Estanis Pedrola era l’únic jugador de perfil ofensiu disponible.

Però tots els jugadors van saber donar el millor de si mateixos. Luuk de Jong i Ter Stegen marxen com els herois del duel però la feina de tot el grup va ser digna d’elogi. I que el triomf era vital va quedar certificat just després de l’aturada de Ter Stegen en el minut 92 amb una abraçada molt simptomàtica de Piqué just després o també pels crits d’ànim de l’ahir capità també després del gol de Luuk. L’equip, malgrat tots els problemes que ha tingut aquesta temporada, té ganes d’anar cap amunt i recuperar el temps perdut. En breu podrà disposar de reforços per seguir millorant però la realitat és que aquest Barça ja fa una altra cara. És molt més recognoscible en el joc i té una millor actitud.