Laporta, al contraatac
Enfortit pel títol de la supercopa i pel final feliç del cas Olmo, Joan Laporta s’explica i cobra factures a opositors, desestabilitzadors i periodistes
El president se sent legitimat i fort, assegura que mai li ha passat pel cap dimitir i carrega contra tots aquells que han comprat el “fals relat apocalíptic i ignominiós”
Del seu cèlebre “Al loro! Que nos estamos tan mal!” del 2008 al “Never give up and no surrender” del 2015 o la famosa lona del 2020 amb aquell ja mític eslògan del “Ganas de volver a veros”, fins a arribar a conceptes que, des d’ahir, ja formen part del diccionari laportià com ara el “fals relat apocalíptic i ignominiós” i la “botifarra amb mongetes”. El Joan Laporta més genuí va tornar a escena ahir en una compareixença que en la prèvia havia aixecat una grandíssima expectació i que a l’hora de la veritat no va decebre. Sí que va defraudar per la falta d’autocrítica del president i el seu equip, però va complir amb les expectatives pel que fa als grans titulars. En això últim, Laporta és aposta segura. Domina l’escena com ningú i sap treure rèdit del seu sentimentalisme i passió pel Barça.
Laporta va entrar a la sala de premsa de la ciutat esportiva Joan Gamper amb una puntualitat britànica, a les deu del matí, i la roda de premsa va allargar-se gairebé dues hores, molt més del previst. Hi havia moltes coses per aclarir del cas Olmo. Va comparèixer acompanyat de tota la claca major, custodiat i protegit des de les primeres fileres de cadires pel seu escuder, Enric Masip; el director esportiu, Deco; el coordinador de l’àrea de futbol, Bojan Krkic; els vicepresidents Rafa Yuste i Elena Fort, i tota la resta de directius i executius de la junta directiva. Entre ells hi havia el director corporatiu, Manel del Río, i Marta Canós, els executius encarregats de posar llum en tota l’operació de la cessió d’explotació dels seients VIP del futur Spotify Camp Nou. Ben protegit pel seu nucli dur, amb ganes de buidar el pap i també d’aclarir moltes coses. Amb un discurs enèrgic, que va durar uns quinze o vint minuts, abans de sotmetre’s a la bateria de preguntes de la premsa, va voler deixar clar que se sent fort com a president i va defensar amb fermesa la gestió del club en tot el cas Olmo. “Qui vulgui fer mal al Barça s’ho haurà de treballar una mica més”, va dir.
“Res ens ha sorprès en tot el cas Olmo. Si repasses la història del Barça, ja veus què ha passat durant tants i tants anys. Diversos actors amb suport mediàtic uneixen forces per imposar un fals relat que res té a veure amb la realitat. Aquest modus operandi es repeteix cíclicament. Ens coneixem tots ja. I un cop més no se n’han sortit. I no se n’han sortit perquè ens hem mostrat forts. No ens hem rendit mai. Ens han volgut liquidar i no han pogut. La majoria de socis han entès que això era un atac a l’escut, i l’escut no es taca”, va dir. “Estic acostumat a patir accions que depassen tots els codis deontològics. Però no ho puc acceptar quan aquesta fiscalització del meu càrrec va acompanyada de mentides i que s’aprofiti per atacar el club. Hem sortim reforçats. Aquí ens tindran combatent sempre per defensar el club. Molt hauran de treballar els desestabilitzadors per tombar-nos. Tenim 125 anys d’història i no ho aconseguiran”, va afegir-hi.
Laporta va defensar a ultrança la seva gestió i va assegurar que el club va presentar en temps i forma la documentació del cas Olmo i Pau Víctor. Ell mateix va fer una cronologia verbal dels fets: “Vam presentar la documentació el 27 de desembre, dins el termini. LaLiga ens va demanar més documents i ens va afegir requisits addicionals que per a nosaltres no estaven a la norma. La federació va rebre la documentació i ens va dir que per a ells no hi havia problemes, però faltava l’1:1, que LaLiga no ens havia volgut concedir. La interpretació d’un article obsolet no ens va donar la llicència. Per a nosaltres no era correcte. Nosaltres no entràvem en un supòsit perquè un jugador s’inscrigués a diversos clubs durant una mateixa temporada. En el nostre cas, els jugadors tenien contracte i era una extensió de la llicència. El dia 3 vam completar la documentació. LaLiga ens va donar, llavors sí, el fair play. Vam presentar la petició de llicències a la federació, però es va aturar per un article obsolet. Vam anar al CSD. Perquè donin una mesura cautelar urgent, s’ha de produir un dany de difícil reparació, com era el cas. Finalment el CSD i l’advocacia de l’Estat van atorgar-nos la cautelaríssima.”
Per a Laporta aquesta ha estat una victòria “contra tot i contra tots”. I per a tots aquells que el volien veure fora del club, un missatge: res de dimitir. No figurava en el seu marc mental. Segurament les explicacions no van convèncer els opositors, ni Tebas, ni a Madrid. Laporta va parlar de “bilis”, va defensar la puresa de l’escut i va abraçar-se a un discurs aplaudit pels fidels devots a la seva religió.
“Pobre Barça si cau a mans de l’oposició”
Laporta no es va mossegar la llengua i va ser molt dur amb Víctor Font, Jordi Farré i tots els actors de l’oposició que durant les últimes setmanes han carregat contra ell i han amenaçat amb una moció de censura que finalment no s’ha perpetrat. Laporta, aquí, va disparar amb bala: “L’oposició ha tingut una oportunitat d’or per demostrar que estima el Barça i no l’ha aprofitat. Ha pres posició a favor dels que ens volien desestabilitzar. S’ha posat al costat dels organismes que ens han volgut fer mal. Pobre Barça si cau a mans de l’oposició...” “A algú li ha passat pel cap que jo pogués dimitir per una decisió de LaLiga? Vendrem cara la pell, home! Estic molt decebut amb les persones que tenen aspiracions de dirigir el Barça. No era posar-se al costat de Laporta, era posar-se al costat del Barça”, va dir.
Laporta no apaga el foc Araujo
Més enllà d’Olmo i Pau Víctor, a Laporta se li va preguntar també pel futur d’un jugador de la transcendència de Ronald Araujo. El president hauria pogut ser contundent amb la seva resposta i posar fi als rumors que situen l’uruguaià fora del Barça, però la seva resposta, tèbia, va deixar oberts tots els escenaris. En la seva primera resposta, ni tan sols va contestar i va delegar la pregunta al director esportiu, Deco, que estava present a la sala però no va tenir torn de paraula. Sí que va contestar quan se li va tornar a preguntar per Araujo en una segona ocasió, i va dir això: “S’està parlant amb la direcció esportiva i trobarem una solució. Tenim una relació molt directa amb ell. Encara hi ha marge per trobar una solució satisfactòria per a totes les parts.” Aquest “encara” preocupa més que tranquil·litza.
“Les mentides se les han menjat amb patates, i la botifarra, amb mongetes”
A Joan Laporta, se li va preguntar per la seva famosa botifarra al King Abdullah Sports City després de conèixer la resolució positiva del CSD i aquí tampoc va existir l’autocrítica. Ell es va excusar dient que va ser com un gest fruit de “l’eufòria continguda”. Ni autocrítica ni disculpes, tampoc cap intent de justificació gaire elaborat, simplement es va limitar a dir que ell és “tal com raja”: “Jo tenia una eufòria continguda. Vam aconseguir una cosa increïble contra tot i contra tots. La meva reacció va ser d’eufòria. Un cop a dalt, no vaig insultar ni trencar mobiliari com s’ha escrit. Jo soc tal com raja i no m’agrada fer el paperet. En el marc d’una eufòria continguda, vaig tenir aquesta reacció.”
Sí que va negar que insultés els presidents de les territorials presents en la semifinal i la final de la supercopa i va dir que ja ha aclarit tot el que havia d’aclarir amb el president de la Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán.
El concepte ‘botifarra’ va donar molt de si en la roda de premsa i va deixar un gran titular: “Jo crec en l’estat de dret i aquí he vist un excés de bilis i alguns hi han destinat odi. Tots els que han actuat així ara s’ho han de menjar amb patates. Les mentides se les han menjat amb patates, i la botifarra, amb mongetes. No els ha sortit bé. Hem patit, sí, però hem treballat bé i ens n’hem sortit”, va dir. Laporta, sempre genuí.
Laporta explica l’operació dels seients VIP i fa gala del contracte amb Nike
Un dels punts de més interès de la compareixença del president va ser quan ell i Manel del Río, director corporatiu del club, van posar més llum a l’operació dels seients VIP del futur Spotify Camp Nou. La venda d’explotació afecta 475 seients. Això equival al 5% del total (9.600 localitats). Un inversor és de Qatar i l’altre, dels Emirats Àrabs. No va dir els noms de les empreses excusant-se amb el contracte de confidencialitat. 30 milions d’euros de l’inversor de Qatar ja estan acreditats i, dels altres 70 milions, LaLiga exigia acreditar-ne el 40% i també es va poder fer el dia 3 de gener.
“Aquest producte no l’hem inventat nosaltres. Ja fa temps que s’està fent en estadis americans. Nosaltres l’hem adaptat perquè impactés en «fair play»”, va dir el president. Amb aquesta operació, el club s’ha assegurat uns ingressos de 100 milions d’euros i l’acord preveu que aquestes empreses puguin revendre els seients a un preu superior.
El president es va comprometre a presentar un informe elaborat per la comissió econòmica que estarà a disposició de tots els socis.
Interrogat pel binomi Barça-Qatar, que no agrada a tothom, Laporta ho va justificar dient que “els països àrabs s’estan obrint al món cada vegada més i són una oportunitat de mercat, com en el seu dia ho eren els Estats Units”.
Pel que fa al contracte amb Nike, Laporta va explicar que LaLiga els va assegurar a l’estiu que, si el firmaven en aquell moment, tornaven a la norma 1:1, però el club va preferir esperar, i va dir que això els ha permès negociar i guanyar 300 milions d’euros més: “Jo vaig marxar el 2010. Teníem aleshores un contracte amb Nike molt similar al contracte que vaig veure quan vam tornar el 2021. Això ho havíem de canviar. Havien passat 11 anys. Jo coneixia els de Nike i vam fer una estratègia. Estic satisfet. Vam recuperar la confiança amb Nike. Ara tenim el millor contracte.”
