Dani Alves i Adama Traoré ja sabien el que era jugar al Camp Nou. Però tots dos redebutaven al feu blaugrana; el brasiler ja ha participat en quatre partits des del seu retorn, però tots havien estat lluny de casa, i el de l’Hospitalet no jugava al Camp Nou des del 16 de desembre del 2014. Més de set anys després, Adama va poder tornar a sentir l’escalf de la gent blaugrana. Si en aquell últim partit era un jove del planter amb fam per triomfar en el futbol, el d’ahir ja era un futbolista més madur que ha tornat a casa per ajudar l’equip, com a mínim, fins a final de temporada.

Tots dos es van erigir en els grans protagonistes del duel contra l’Atlético. El primer temps d’Adama va ser espectacular. Va esdevenir un flagell per la banda fent honor al seu sobrenom, la fletxa de l’Hospitalet, i va fer anar de corcoll Hermoso, que no sabia frenar-lo. Al desequilibri, cal afegir-hi una intel·ligència tàctica i un sentit del joc que Dembélé no ha tingut mai en els quatre anys que encadena al Barça. Adama va coronar la seva actuació fent la centrada del gol de Gavi, el que certificava la remuntada.

I què podem dir d’Alves, protagonista d’una actuació sensacional només embrutada per la seva autoexpulsió després de trepitjar voluntàriament el bessó de Carrasco. Inexplicable tenint en compte la seva experiència i que avui dia hi ha una cosa que es diu VAR. Tret d’aquesta nota negativa, el seu partit va ser per emmarcar. Va participar en tots els gols i el quart va ser seu.

La seva posició d’interior ajudant Busquets en la sortida quan el Barça atacava i de lateral quan defensava va sorprendre Simeone, que va haver de reaccionar per ordenar el seu equip. Seva va ser la passada a Alba en el gol de l’empat, va servir la falta que acabaria en el tercer d’Araujo i va fer el quart amb un xut ras imparable per a Oblak. Alves va acabar el partit feliç. “Ha estat molt emocionant tornar-me a trobar amb l’afició del Camp Nou. Avui s’ha vist que no ens rendirem i que lluitarem per retornar el Barça on es mereix.”