Memphis va arribar al Barça l’estiu passat per petició de Ronald Koeman. Estava molt il·lusionat de formar part d’un club de tanta entitat i, sobretot, de poder compartir vestidor amb Leo Messi. Però tot es va enfonsar. L’argentí va marxar, no va arribar cap fitxatge de renom i la situació econòmica dificultava el dia a dia del club. Però ell es va evadir de tot sobre la gespa i ben aviat es va posar l’afició del Barça a la butxaca. Va marcar al Gamper contra la Juventus, va ser el millor en l’estrena en la lliga contra la Real Sociedad, va firmar el gol de l’empat a San Mamés i també va veure porteria al Camp Nou contra el Getafe, just abans de l’aturada de seleccions del setembre. Fins i tot quan marxava amb els Països Baixos es feia un fart de marcar i assistir. Era el moment més dolç de Memphis. Efectivitat i atreviment, amb algunes filigranes amb la pilota que despertaven l’admiració dels culers. Memphis es va convertir en el pitxitxi i un argument ofensiu per a un equip necessitat i que no acabava de girar rodó.

Però les coses es van tòrcer. El dia que el Barça es va acomiadar de la Champions a Munic, Memphis es va fer una lesió al bíceps femoral de la cuixa esquerra que el va tenir un mes parat. Va reaparèixer contra el Granada i va tenir uns minuts en la supercopa contra el Madrid, però els isquiotibials van començar a fer-li la guitza i el neerlandès va desaparèixer de les convocatòries durant un mes i mig, mentre els reforços d’hivern –Aubameyang, Ferran Torres i Adama, al principi– l’avançaven pel lateral i es feien un lloc en l’entramat ofensiu blaugrana. Ni els gols contra l’Athletic Club i l’Elx van permetre a Memphis recuperar el seu lloc en l’onze i s’havia de conformar amb estones al tram final dels partits. Per rematar-ho, a l’abril va tornar a quedar-se fora una setmana per culpa dels maleïts isquiotibials.

Però Memphis no es va rendir i diumenge contra el Mallorca va tornar a divertir-se. El neerlandès va recuperar el protagonisme dels primers partits, amb accions individuals, xuts i frivolitats. El Camp Nou enyorava el seu gest de tapar-se les orelles després de perforar la porteria rival. Els gols curen i Memphis en necessitava un per espolsar-se males sensacions. I el Barça també. El mes d’abril ha estat nefast, amb l’eliminació europea i una davallada considerable del joc. El temple blaugrana encadenava tres derrotes seguides i els gols van curar una ferida profunda. Memphis va ser un dels líders en la victòria patida contra els balears, mentre que Ferran va tenir poc encert de cara a gol i Adama es va quedar un cop més sense trepitjar la gespa. “Ha jugat perquè s’entrena molt bé. Ha fet una setmana fantàstica i vull jugadors amb aquesta actitud. A vegades he estat injust amb ell”, va reconèixer Xavi després del duel. Mentrestant, Memphis mostrava el seu amor al club. “Vull ser important per a l’equip la temporada que ve i molts anys més”, va afirmar a ESPN el davanter i màxim golejador de l’equip, amb 12 gols. I és que el futur de Memphis és un tema sobre la taula. No és cap secret que el Barça busca davanter. Ansu Fati i Ferran tenen un lloc, mentre que el futur de Dembélé és incert. Aubameyang ha marcat gols i té contracte fins al 2025, si bé té una clàusula de sortida pactada per al 2023. A Braithwaite i Luuk de Jong se’ls busca destí, mentre que Adama ho té cada vegada més negre. Memphis acaba el contracte el 2023 i és un futbolista amb mercat.