Ousmane Dembélé continuarà en el Barça fins al 2024. Era ja un secret de domini públic que ahir el club va oficialitzar amb un acte amb el futbolista i Joan Laporta a la ciutat esportiva Joan Gamper. “Des de petit, el Barça és el club dels meus somnis, i tinc ganes de començar la temporada per donar-ho tot pel club”, va assegurar el 7. “El Barça sempre va ser la meva primera opció”, va afegir el jugador, que renova, després d’infinitat d’estira-i-arronses i amb l’objectiu de revertir cinc anys –els que fa que és culer– decebedors.

I és que Dembélé no ha complert les expectatives que el seu fitxatge va generar fa un lustre. Aquell estiu del 2017, el Barça presidit per Josep Maria Bartomeu, despitat i amb 222 milions d’euros a la butxaca després d’haver perdut Neymar, que havia posat rumb al PSG, va apostar per aquell jove de 20 anys, que jugava en el Borussia Dortmund, i a qui, des del club blaugrana, albiraven un potencial descomunal. De fet, tant li agradava al director esportiu d’aleshores, Robert Fernández, que ja l’havia intentat fitxar l’any anterior quan estava en el Rennes, que va preferir-lo a Kylian Mbappé, que va marxar també al PSG i hauria costat una xifra semblant a la que es va acabar pagant per Dembélé: 140 milions d’euros. La comparativa ara és odiosa; un, Mbappé, és un dels millors jugadors del planeta; l’altre, Dembélé, es podria dir que encara no s’ha enlairat.

La realitat és que l’extrem de 25 anys està lluny encara de ser un futbolista diferencial, almenys el que reclama un equip com el Barça. Les lesions l’han martiritzat, també és cert, frenant-li la progressió en diversos moments, fent-li perdre’s temporades gairebé completes –una (2019/20) sí que la va passar pràcticament en blanc–, i només ha jugat 150 partits oficials, dels 287 que el Barça ha disputat mentre ell ha estat en el club. De fet, només ha estat titular en el 33% dels matxs que l’equip blaugrana ha jugat en aquests cinc anys.

Malgrat tot, quan li ha tocat participar tampoc ha trobat aquella regularitat ni ha ofert el rendiment que s’espera d’un atacant que va costar tants diners. Aquest darrer curs, a les ordres de Xavi Hernández, l’entrenador de tots els que ha tingut a can Barça que més l’ha mimat, tot i el sidral que ha suposat el serial de la renovació, ha mostrat segurament la seva millor cara, encara que tampoc acaba de ser convincent, no és suficient. Dembélé és pur talent, posseeix un un contra un i un canvi de ritme que només tenen els escollits, però la presa de decisions és una feblesa que té molt gran i que acostuma a arruïnar allò de bo que genera. La falta d’instint a l’àrea rival, amb 32 gols en cinc anys sent davanter del Barça, també és una debilitat important. Ara, amb un Xavi que té la màxima fe en ell, el jugador té una nova oportunitat per créixer, optimitzar les seves virtuts i convertir-se en algú transcendent per al Barça.