El Sevilla és un dels clubs que tenen més bon ull a l’hora de fitxar joves promeses, principalment des que Ramón Rodríguez Verdejo, més conegut com a Monchi, n’és el director esportiu. L’equip andalús s’encarrega de fer la feina bruta per saber distingir entre un jugador estàndard i un amb potencial i, una vegada al club, molts d’ells guanyen protagonisme mundial gràcies a l’aparador de luxe que suposa el Sánchez-Pizjuán.

És allà on el Barça més cops ha anat a fer la compra de diamants en brut per després polir-los i fer-los brillar amb la samarreta blaugrana, o almenys aquesta era la intenció amb els 20 jugadors que al llarg de la història han canviat el gaspatxo pel pa amb tomàquet. El Sevilla, conscient de la projecció dels seus futbolistes, sempre ha volgut treure el màxim profit econòmic del seu inversor particular i continuar així amb la seva gestió guanyadora.

L’associació entre ambdós clubs es remunta a inicis del segle XX. El primer jugador que va emigrar cap a Catalunya va ser el canari José Padrón, l’any 1933, després d’haver passat tres temporades amb els blanc-i-vermells. El mateix camí va seguir uns dies més tard Martí Ventolrà. En plena Segona Guerra Mundial, el defensa Luis Soto Valverde va marxar cap a Barcelona l’any 1944.

Ja a la dècada dels seixanta, el Barça va pagar 19 milions de pessetes per Chus Pereda i Tibor Zsalay per reforçar la plantilla la temporada 1961/62. Quatre anys més tard, el jugador del planter sevillista Francisco Fernández Gallego va arribar al Camp Nou per 7 milions i el 1967 ho va fer el migcampista Ángel Oliveros, que també provenia dels equips inferiors. L’interior esquerrà Julián Rubio va ser traspassat per 35 milions el 1979, però aviat va tenir una greu lesió al genoll.

Una de les últimes transaccions en pessetes va ser la incorporació de Ricardo Serna, per qui el Barça va desembutxacar 200 milions l’estiu del 1988. El central va guanyar dues lligues, una copa, una recopa i la copa d’Europa de Wembley 92. En aquell equip també hi havia Nando Muñoz, que havia arribat al Barça cedit dos anys abans i no va voler allargar més el seu vincle amb l’entitat culer. En tornar a Sevilla, el defensa va fitxar pel Madrid.

Prop de dues dècades de sequera negociadora entre el Barça i el Sevilla van donar pas a una de les operacions econòmiques més profitoses de la història del futbol: la contractació de Dani Alves l’estiu del 2008. El Sevilla havia pagat en un primer moment 500.000 euros al Bahía brasiler per la cessió durant 5 mesos del lateral dret i, en aquell mateix mercat d’hivern, el club andalús va activar l’opció de compra per 550.000 euros. Després de 6 temporades, el preu de venda va pujar fins a 35,5 milions d’euros.

Aquell mateix estiu, el migcampista Seydou Keita també va posar rumb a can Barça per 14 milions, un traspàs que va suposar 10 milions de guanys al Sevilla. Un altre brasiler, Adriano Correia, va substituir la samarreta blanc-i-vermella per la blaugrana a canvi de 9,5 milions el 2010. El de Curitiba va arribar a la lliga espanyola per 2,10 milions i cinc temporades després el preu del lateral esquerrà es va revalorar considerablement.

L’estiu del 2011, el Sevilla va vendre el davanter Rodri Ríos al Barça Atlètic per 1,5 milions. Sense donar el rendiment esperat, va anar marxant cedit fins que el 1860 Munic el va comprar per 600.000 euros. Un any més tard, el planter culer va pagar 200.000 euros per la cessió de Luis Alberto, però a final de temporada el migcentre va retornar al seu club d’origen.

Un altre bon intercanvi va ser el de Rakitic l’estiu del 2014, quan el Barça va pagar 18 milions, tenint en compte que tres anys enrere els andalusos havien abonat 2,5 al Shalke 04. Fa un parell de temporades, el jugador croat va tornar al Sánchez-Pizjuán per 3,5 milions. Setmanes després del mundial del Brasil, Aleix Vidal va seguir els passos del croat després que els blaugrana accedissin a pagar 17 milions, només un any després que el Sevilla obtingués els seus serveis per 3 milions. La jugada no va sortir tan rodona si el 2018 el club sevillista va pagar 9,5 milions en la repesca.

Els darrers tres moviments tenen com a protagonistes Lenglet, que va costar al Barça quasi 36 milions, a diferència dels 5 que va pagar el Sevilla al Nancy només un any i mig abans; Luuk de Jong, que va estar cedit al Camp Nou i per qui els andalusos havien aportat 12,50 milions al PSV Eindhoven, a qui l’han venut aquest estiu per només 3; i finalment Jules Koundé, la compra més cara de la història sevillista amb 25 milions pagats al Girondins de Bordeus i, alhora, la venda més elevada per 50+10 milions al Barça.