El Barça anirà la setmana vinent a Manchester sense Pedri ni Gavi. Així d’entrada no és un bon negoci. Jugar-te la classificació a camp rival, en un escenari amb la mística d’Old Trafford, sense els teus dos interiors titulars, fa vertigen. Pedri és el seny i Gavi, la rauxa, i precisament aquesta rauxa privarà jugar el partit de tornada a Pablo Martín Páez Gavira. Gavi no fa concessions i viu sempre al límit. Entén així la seva professió. Estava advertit de sanció i ho sabia, però va preferir pagar la targeta groga perquè ell entén el futbol des del present i no des del futur. No contemporitza com ho hauria fet Pedri. Marxava sol un rival i va comprar la targeta per impedir que aquest progressés i generés una acció de perill. La baixa de Pedri és una altra història. Obligat a parar per una lesió al recte anterior de la cuixa dreta. Mala notícia per a Xavi, perquè Pedri estava en un punt de dolçor òptim i en els últims partits havia afegit gols decisius al catàleg.

La lesió de Pedri és un problema mirant el calendari, i ja va ser un element clau en el partit d’ahir. El Barça va haver de jugar tota la segona meitat sense l’home que millor interpreta el futbol. Amb l’entrada de Sergi Roberto el Barça va guanyar en frescor de cames, sí, però va perdre en tota la resta. L’ombra de Pedri és allargada.

Xavi va preferir mantenir la fórmula dels quatre migcampistes, i per això va apostar per Sergi Roberto. Donar tota la segona meitat a Ansu Fati o Ferran i fer retrocedir Gavi a la zona ampla hauria estat una opció més natural, perquè Sergi Roberto fa anys que pensa més com a lateral que com a interior, però Xavi no va atrevir-se amb el 4-3-3 fins més endavant. Tampoc va fer entrar Balde i Christensen fins que el United no va anar a davant en el marcador. Amb l’1-2, Xavi va abraçar-se al confort de la seva defensa més eficient per frenar l’hemorràgia que estava creant Marcus Rashford.

Rahsford va ser un malson. El dorsal 10 del United arribava al Camp Nou desfermat, amb 10 gols en el 2023 i 13 gols en els últims quinze partits. Marxa de Barcelona encara amb millors registres. Seu va ser el gol de l’empat i seva va ser la centrada que va acabar desviant Kounde al fons de la xarxa en una acció molt desafortunada per al Barça. Rashford era la gran amenaça i va acabar sent el gran maldecap. Situar Araujo al carril dret emparellant-lo amb l’internacional anglès era un moviment intel·ligent de Xavi, tenint en compte que això ja li havia funcionat per frenar Vinicius. Però Erik ten Hag va preveure el moviment: va moure Rashford al mig com a contrarèplica i va fer retrocedir uns metres Weghorst. Xavi hauria pogut refer la seva idea i tornar Kounde al lateral, però Araujo estava fent uns bons minuts en el cara a cara contra Sancho. El gran temor en la prèvia era l’extrem esquerre de l’atac del United, i Rashford va acabar fent mal des del perfil dret. En aquella zona van néixer els dos gols del Manchester United.

Rashford va deixar clavat Raphinha en l’origen de l’acció de l’1-2. Un driblatge que va costar un gol. El brasiler va quedar retratat en el segon gol del United, però també és cert que va ser determinant en atac. Una assistència i un gol. Ell va executar el córner que va acabar amb el gol de cap de Marcos Alonso, i seu va ser el gol de l’empat final, que permet al Barça anar a Old Trafford amb millors perspectives d’èxit tot i les baixes. Raphinha va connectar una centrada plena de verí i ni Lewandowski ni Varane van tocar la pilota, i aquesta va acabar al fons de la porteria d’un incrèdul David de Gea. El gol feia justícia, perquè el United va fer molt mal amb Rashford com a executor i amb Bruno Fernandes com a intèrpret, però el Barça també va generar perill constant, i fins i tot va disposar d’una pilota a la fusta en els últims minuts. També Ansu va fer treballar De Gea en el tram final. Ter Stegen també va sostenir el Barça. Va salvar dos gols clars. Va guanyar un cara a cara a Weghorst (27’) i va posar una mà prodigiosa en un xut verinós de Rashford (34’).

L’empat final ho deixa tot obert per d’aquí a una setmana. El partit d’ahir va servir per comprovar que la versió actual del Barça serveix, ara sí, per competir amb millors arguments a Europa contra tot un United, però ara el repte és veure si aquest Barça també és capaç de guanyar a Old Trafford. El paper galdós exhibit en la Champions és passat. L’equip ara té més futbol i més ànima, i guanyar a Manchester reforçaria encara més el projecte. Una eliminació prematura en l’Europa League implicaria una frenada emocional gens oportuna.