Xavi Hernández té detectat un dels principals problemes futbolístics del seu equip. Òbviament hi ha aspectes col·lectius a millorar, i això és feina seva i del seu cos tècnic, però també n’hi ha d’individuals, de futbolistes específics, que tinguin el nivell i ofereixin rendiment, que li ha de proporcionar el club. I aquí és on el preparador veu un dèficit encara per acabar de formar un equip competitiu que pugui aspirar a tot; li falten peces. A totes les demarcacions sempre es pot portar algun reforç, però sí que és clar que, tenint en compte el model de joc al qual aspira, necessita altres perfils a la medul·lar. Dos concretament: un pivot defensiu que sigui el relleu de Sergio Busquets i un interior amb unes característiques similars a les de Pedri, ja que en l’equip no hi ha cap més jugador com ell. I és que en aquest sentit és imprescindible per al tècnic culer disposar d’un altre futbolista així. Per complementar Pedri i tenir dues amenaces a tres quarts de camp i, també, per tenir un argument, quan no hi sigui el canari, un fet que quan es produeix afecta molt l’equip. El conjunt que ha construït Xavi demana joc per dins i també combinar-lo per fora, però quan no ha estat capaç de trobar els seus interiors, li ha tocat aferrar-se exclusivament a la inspiració de Dembélé o Raphinha, cosa que no sempre surt bé. I la realitat és que, tret de Pedri, cap dels interiors que té el Barça són especialistes fent el que requereix l’estil que proposa el de Terrassa; algú que sigui capaç de rebre entre línies, de girar-se, de controlar els temps i de ser definitiu en l’última passada. Pedri sí que ho fa, però quan falta o no està fi, el futbol de l’equip se’n ressent una barbaritat. Frenkie de Jong ha demostrat en el lustre que porta a can Barça que quan més còmode se sent és veient el futbol de cara i partint més endarrerit; Gavi, impagable en defensa, de moment, no està lluint amb pilota, encara que els que el coneixen de la seva època en el planter asseguren que aquesta versió ha d’arribar aviat; Kessie és un jugador d’estar darrere la línia de la pilota i arribar a l’àrea del rival; mentre que Pablo Torre, tot i ser prometedor sempre que ha jugat i semblar més que útil, no compta gaire. Xavi, doncs, és conscient de tot plegat i demana un altre interior, el necessita.

És per això que l’estiu passat, en els últims dies de mercat, el club blaugrana va intentar, sense èxit, fitxar Bernardo Silva, del Manchester City. Precisament del conjunt sky blue és el principal objectiu per aquest: Ilkay Gündogan. Tampoc és casualitat que tots dos jugadors estiguin entrenats per Pep Guardiola, un tècnic que plasma aquest estil que busca el Barça pràcticament a la perfecció. El migcampista alemany, capità dels citizens, amb els quals ha aixecat el triplet aquest curs, acaba contracte amb el Manchester City d’aquí a deu dies, el proper 30 de juny, i el seu futur és en l’aire. “Encara no he pres cap decisió, estic en el procés de decidir-ho”, va explicar ahir el mateix Gündogan, concentrat amb Alemanya, en roda de premsa. El futbolista, de 32 anys, valora tres opcions: la del Barça, la del Manchester City i la de l’Aràbia Saudita. “Barcelona és una ciutat molt maca”, va respondre també ahir, enigmàtic, qüestionat per l’interès culer en l’esmentada compareixença en què sí que va confirmar que no tornarà al Borussia Dortmund, que també li va obrir la porta. “La veritat és que no vaig arribar a contemplar tornar a la Bundesliga”, va cloure Gündogan, que continua rumiant.