El Magdeburg, en la tanda de penals de les semifinals a Colònia, va barrar el pas a la lluita per la dotzena corona europea –la tercera consecutiva– d’un Barça que, en l’handbol estatal, fa anys que no troba rival, des del Ciudad Real i el posterior invent de l’Atlético de Madrid. El Barça acumula 49 títols estatals en l’última dècada, en què el mèrit ha estat mantenir l’exigència i no relaxar-se. La tretzena Asobal seguida, per arribar a la xifra rodona de 30 lligues, ha arribat amb ple de punts.

El Barça d’Edu Castro tenia l’espina clavada de la temporada passada, l’única de les nou anteriors sense títol de lliga, i se n’ha refet amb celeritat. L’equip blaugrana no va perdre cap partit en tota la fase regular (només dos empats) i va completar un ‘play-off’ immaculat, resolent tots els duels per la via ràpida. Després de l’Alcoi i el Noia, va caure el Liceo, el campió de l’any passat. Després de dues victòries al Palau, el 3-6 a Riazor va assegurar l’èxit a l’equip que més lligues acumula del club, amb 33 títols. Eliminat a Europa, el Barça ha tancat la temporada amb la lliga, la copa i la supercopa.

El motor principal del club encadenava tres temporades sense títols de primera línia, i tothom era conscient, començant per Xavi, que la sequera no es podia allargar més. Europa és encara un mur, però l’equip ha fet un cop d’autoritat amb la 27a lliga. És la primera de Xavi, la de les victòries per la mínima i les porteries a zero. El club va activar palanques per fer fitxatges com Lewandowski, Raphinha i Kounde, però ha estat la solidesa defensiva la que ha guiat els blaugrana cap al títol de lliga.

L’eliminació prematura en la Champions, al novembre, va posar pressió al Barça de futbol sala, que va arribar a la recta final de lliga conscient que necessitava el títol no només per salvar la temporada sinó també per obtenir el bitllet per a la pròxima Champions. El Jaén, botxí del Palma, va cedir un 3-0 contra el Barça, que va celebrar per la revetlla la seva tercera lliga consecutiva (dues amb Velasco i l’anterior encara amb Andreu Plaza) i la setena de les vitrines, des del 2011 amb Marc Carmona.

Es va escapar la copa per una alineació indeguda de Geyse contra l’Osasuna, la pega d’una altra temporada per emmarcar del Barça, coronada amb la segona Champions, amb remuntada i un ambient de luxe a Eindhoven. En la lliga, només va cedir punts –no va poder repetir el campionat perfecte del curs passat– quan ja havia celebrat el títol, el quart consecutiu d’un equip que mana amb plena autoritat en l’àmbit estatal i amb presència en quatre de les cinc últimes finals de Champions.

La garrotada a Kaunas, eliminat en la semifinal pel Madrid que acabaria sent campió, va ser un cop duríssim per al Barça, però l’equip es va aixecar i va completar un ‘play-off’ ACB impecable. I això que en la vigília de la final hi va haver una explosió per un intercanvi d’acusacions entre Mirotic i el club. La tensió es va convertir en motivació tant per a l’equip com per al montenegrí, que volia acomiadar-se amb un títol i ho va aconseguir per la via ràpida, deixant amb un pam de nas el Madrid, i amb ell com a MVP. La vintena lliga de la secció (17 en era ACB) és la segona lliga en tres anys per a Jasikevicius.