Barça

Ja no és intocable

João Félix, que va arrencar amb força en la seva etapa al Barça, viu el seu moment més baix des que va arribar

Va tornar a la titularitat a Barbastre, però va regalar el córner de l’1-2

La carta de pre­sen­tació de João Félix amb el Barça va ser immi­llo­ra­ble. Gole­jada con­tra el Betis i gol. Tres dies després, gole­jada con­tra l’Anvers amb doblet i assistència. Era pos­si­ble recu­pe­rar aquell juga­dor que havia mera­ve­llat al Ben­fica i pel qual l’Atlético havia pagat 120 mili­ons d’euros? El por­tuguès es va ficar ràpida­ment l’afició a la but­xaca, a més del tècnic. Xavi l’elo­gi­ava i el seu lloc en l’onze era més que asse­gu­rat, sobre­tot amb les bai­xes que van afec­tar l’equip en la part ofen­siva. Sense Rap­hinha o Lewan­dowski, João va gua­nyar galons i va inten­tar car­re­gar-es l’equip a l’esquena en alguns par­tits, com ara con­tra l’Ath­le­tic Club, encara que les coses no li aca­bes­sin de sor­tir de cara a por­te­ria. Els debats sobre si fit­xar-lo en aca­bar la tem­po­rada, com a Can­celo, aug­men­ta­ven. Ell ense­nyava l’escut en les cele­bra­ci­ons. Un mis­satge? Però aquesta versió s’ha anat esvaint amb el pas de les set­ma­nes. Ja no té els matei­xos galons. Ja no és un titu­lar indis­cu­ti­ble.

En el punt de mira

El cert és que el 14 blau­grana va pas­sar dos mesos sense mar­car. Del 19 de setem­bre al 28 de novem­bre. Ara bé, va sem­blar des­per­tar-se en el moment precís, en les finals con­tra el Porto i l’Atlético de Madrid, quan va fir­mar el seu millor par­tit des que va fit­xar pel Barça després d’uns dies en què s’havia par­lat molt d’ell. Però va ser un miratge. Des de lla­vors, la cai­guda de João Félix ha estat en picat i sense atu­ra­dor. La seva imatge ha estat apàtica. Sense impli­cació en defensa, abu­sant de les indi­vi­du­a­li­tats –sovint inne­cessària­ment– i frus­trant-se repe­ti­da­ment. Una acti­tud que ha des­es­pe­rat a molts, també a Xavi. El tècnic el va can­viar a Mes­ta­lla, mal­grat ser l’autor del gol blau­grana, després de cri­dar-li l’atenció més d’una vegada. Con­tra l’Alme­ria, en el par­tit de la famosa esbron­cada del des­cans, va ser un dels subs­tituïts a la mitja part. Un adver­ti­ment clar. En lloc seu va entrar un Fer­ran Tor­res que, com ja havia fet en par­tits ante­ri­ors, va mos­trar molta més impli­cació i encert en les deci­si­ons. Con­seqüència? João a la ban­queta i Fer­ran, titu­lar en el pri­mer par­tit del 2024, a les Canàries.

Con­tra el Bar­bas­tre, el por­tuguès tenia l’opor­tu­ni­tat per­fecta per redi­mir-se. Par­tit, a pri­ori, asse­qui­ble. Con­tra un equip tres cate­go­ries infe­rior. Però tam­poc va ser. Va per­dre 15 pilo­tes, va inten­tar 5 regats sense èxit i no va dese­qui­li­brar en atac. Va mar­car, però el gol va ser anul·lat per fora de joc. L’empi­pada va ser con­si­de­ra­ble. Però la gota que va fer ves­sar el got va ser una molt mala pas­sada enrere que va aca­bar en el córner del pri­mer gol del Bar­bas­tre. João Félix estava de canvi, sobre­tot per la seva acti­tud, i així va ser. En el minut 72, Lewan­dowski va entrar en lloc seu. Un altre toc, a tocar de la super­copa. La seva titu­la­ri­tat con­tra l’Osa­suna, i en una hipotètica final con­tra el Madrid o l’Atlético, es veu dub­tosa. Lewan­dowski i Rap­hinha sem­blen tenir el lloc asse­gu­rat, però ara fa l’efecte que la meri­tocràcia ha entrat en escena i João ja no és into­ca­ble.

MERITOCRÀCIA

En els últims quatre partits, Xavi Hernández li ha donat un toc d’atenció
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)