La supercopa sempre ha estat un bon termòmetre en l’era de Xavi. Fa dos anys, un Barça aleshores sí en evident estat de construcció i amb urgent necessitat de sortir del fang va perdre 2-3 en les semifinals contra el Real Madrid i malgrat aquella eliminació el president, Joan Laporta, va baixar al vestidor del King Fahd International Stadium de Riad al final del partit a felicitar la plantilla per l’esforç i la competitivitat que havia demostrat. El mateix Barça ho va voler promocionar a so de bombo i platerets amb un vídeo publicat a les xarxes oficials del club. Va sorprendre el contingut del missatge de Laporta, però sobretot l’escenificació i la voluntat de difusió. Certament, i mirat ara amb perspectiva, aquella va ser una bona fotografia del moment crític que vivia el club. Era el 12 de gener del 2022. Era un Barça que venia d’on venia. Venia d’una llarga travessia pel desert arran de la vergonya del 2-8, venia del trauma de Messi, venia del fracàs de l’era de Koeman i Xavi feia menys de dos mesos que era a la banqueta. Tornar a competir cara a cara contra el Madrid va vendre’s des del club com un èxit. Va semblar un relat de club petit, però era també la dura realitat del moment. El relat i la fotografia van canviar en la supercopa de fa un any. També el desenllaç. El 15 de gener del 2023 Xavi va guanyar el seu primer títol com a entrenador del Barça. Els gols de Gavi, Lewandowski i Pedri van portar el trofeu cap a Barcelona (1-3). Era un Barça reactivat, amb aire fresc i liderat per una nova generació de joves talents com Pedri, Gavi, Araujo o Balde per als quals aquell títol va significar el seu primer gran èxit amb el primer equip. Laporta va passar del conformisme i l’“estem en el camí correcte” del 2022 a l’eufòria i al “tornem a ser un Barça guanyador” del 2023. Aquella supercopa va ser el trampolí i l’embranzida que necessitava aquell vestidor per creure’s de veritat que la bona línia mostrada fins aleshores en la lliga es podia traduir al final de temporada en una realitat i al maig el Barça acabaria guanyant la primera lliga de Xavi.

Fa un any el Barça va arribar a la supercopa com a líder de la lliga, amb un evident positivisme en l’entorn i amb fam de títols després d’una llarga sequera. Fa dos anys hi va arribar com a sisè classificat en la lliga, a 17 punts del Real Madrid i amb l’objectiu de no tornar destrossat de Riad. Ara, hi arriba com a defensor del títol i amb voluntat de guanyar el tercer trofeu amb Xavi Hernández com a entrenador, però també hi arriba masegat, farcit de dubtes per la trista imatge de l’equip dels últims dos mesos de competició, amb crítiques pel mal joc de l’equip i el pobre rendiment de certs jugadors i amb la figura del tècnic afeblida. Guanyar la supercopa seria el millor bàlsam i serviria per esperonar un equip que ara mateix viu a set punts dels dos líders en la lliga.

El partit d’avui a Riad és vital (20 h, Movistar Plus+). Una semifinal entre el club que més cops ha guanyat el títol, el Barça (14), i un club, l’Osasuna, que disputa per primer cop en la seva història la supercopa.

El Barça es va entrenar ahir a l’estadi Prince Faisal –la semifinal i la final es jugaran a l’Al-Awwal Park– i ho va fer amb la notícia positiva de la participació de Pedri. El canari es va entrenar amb el grup i Cancelo ho va tornar a fer al marge. El portuguès està virtualment descartat. Ter Stegen, Gavi, Marcos Alonso i Iñigo són baixes ja sabudes. Arrasate té l’única absència del Chimy Ávila. Xavi va guanyar sis supercopes com a jugador del Barça. Ara busca la segona com a entrenador i situar-se a una de Cruyff i Pep. El Real Madrid espera rival en la final.