Dos dies després de viure un dels seus aniversaris més amargs, Xavi tornarà a asseure’s avui a la banqueta de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. No ho fa des del 20 de desembre, el dia en què Sergi Roberto va rescatar l’equip amb dos gols contra l’Almeria (3-2) i va permetre a Xavi passar un Nadal més confortable. Ara, més d’un mes després, Ernesto Valverde i els germans Williams li van espatllar el seu 44è aniversari. L’eliminació de copa ha fet mal i el tècnic torna a estar en el focus. Les preguntes referents al seu futur van tornar a monopolitzar ahir la roda de premsa en la prèvia del partit contra el Vila-real. Xavi se sent fort, amb el suport del club i pacient amb la premsa. El Barça ha perdut dos títols, però ell no perd ni l’optimisme, ni la fe, ni la calma: “Estem parlant de la meva continuïtat des del mes de juliol, quan vam perdre contra l’Arsenal, i això que era un amistós. Aleshores ja es deia que arribàvem al clàssic de Dallas amb urgències... Jo estic tranquil, entenc el soroll, entenc que surtin noms, però a mi només em preocupa que l’equip competeixi. Porto molts anys en aquesta casa i sé com funciona tot això. També us he de dir que em queda menys temps que més aquí dins el club. Pep va estar aquí quatre anys, i guanyant!; Luis Enrique, tres anys... Arribarà un dia que marxaré, estigueu tranquils”, explicava ahir amb un cert to distès. “Si s’està sent injust amb mi? En aquest club les persones es valoren quan han marxat. Ara es valora el treball de Valverde, ara es valora el treball de Koeman, ara trobem tots a faltar Sergio Busquets i Jordi Alba... Quan Valverde era aquí es deia que era un tècnic que no valia i ara és quan se’l valora.”

Xavi i Laporta van parlar després de la patacada de la supercopa i ho van tornar a fer després de l’eliminació a San Mamés. Per ara, un vot de confiança: “El club m’ha transmès tranquil·litat. Amb Deco estem parlant de coses de la temporada vinent. El president està orgullós de la feina que estem fent. Vam arribar aquí en un context de màxima dificultat històrica i s’està fent una bona feina. Repeteixo, jo estic bé. Cada matí demano a la nutricionista que em doni energia. Li dic ‘Sílvia, dona’m alguna cosa’ [riu]”. “Conservo l’optimisme. La Champions ens fa il·lusió i en la lliga lluitarem. Penso que encara ens podem endollar a la lliga.”