Catalunya sempre ha estat terra de bàsquet i s’ha somiat la selecció catalana que es podria fer, que competiria segur per títols i medalles. I bona part d’això és perquè té jugadors de primer nivell mundial. Si fa deu anys haguéssim dit que un català guanyaria l’anell de campió de l’NBA sent important hauríem pensat que ens havíem begut l’enteniment. Però va ser així. Pau Gasol va aconseguir dos anells de campió amb els mítics Los Angeles Lakers el 2009 i el 2010. I no s’havia tocat sostre. Només cinc anys després els germans Marc i Pau Gasol es convertien en història després de fer el salt inicial en l’All-Star de New York. Havien estat elegits entre els deu millors de l’NBA per jugar el partit de les estrelles. I allà va fer-se més gran el somni.

El mitjà de la saga Gasol, en Marc, aquell noi que havia crescut a l’ombra del seu germà Pau, que havia hagut de marxar del Barça per explotar i fer-se jugador a Girona, aquell descarat que va deixar de ser el pivot gros per ser el pivot dur, aquell que va apostar per Memphis per convertir-se en el jugador franquícia dels Grizzlies agafant el relleu del seu germà Pau. En una aposta cega va deixar enrere una dècada als Grizzlies pels Raptors. Hi va arribar amb un futur incert però va encaixar en una plantilla que va trencar fronteres, va trencar límits i es va proclamar campió de l’NBA. És cert que l’MVP de les finals va ser Kawhi Leonard, però sense Marc Gasol no hauria estat possible. La seva ambició, però, no tenia sostre i va decidir, tot i la temporada carregada que havia tingut amb 103 partits a l’NBA: 53 als Grizzlies i 26 de lliga regular i 24 de play-off amb els Raptors, anar amb la selecció al mundial per jugar-ne 8 mes. Total: 111 partits. L’any que el seu germà no hi anava per lesió, l’any després de la retirada de Navarro, l’any que ell havia de fer un pas endavant com a líder. I ho va fer. Va conduir Espanya a ser campiona del món amb una superioritat insultant respecte de les altres seleccions. Tampoc va ser l’MVP, ho va ser Ricky , però sense ell la selecció de Scariolo tampoc hauria aconseguit el títol. Marc Gasol es convertia en el segon jugador de la història a assolir al mateix curs l’NBA i el Mundial. Només ho havia fet Lamar Odom el 2010 quan jugava als Lakers. Marc, a més, no s’ha descuidat mai del seu Bàsquet Girona.