És només un 1-0, però la sensació és que és més que una victòria. És cert que compta un triomf guanyis d’un o de 30, però la manera com es va aconseguir és d’una altra dimensió. Una cosa mai vista en el bàsquet professional, deixant l’Unicaja sense anotar cap cistella en tot el primer quart (29-4), que s’ampliaria a un 33-4. El Nou Congost, de nou una festa, va tornar a viure una nit històrica. Dimarts vinent al Martin Carpena de Màlaga es disputarà el segon partit de la sèrie (20.30 h), que pot ser definitiu. Si guanyen els malaguenys, el tercer i definitiu seria el 20 d’abril al Nou Congost.

Els primers 10 minuts són d’aquells que no s’oblidaran mai en la història del Baxi. Amb 29 punts d’avantatge, amb una intensitat impressionant i sobretot un joc col·lectiu de primer ordre. Els de Pedro Martínez van fer un clínic de joc en els primers 12 minuts, en què van trencar el matx (33-4). La resta del partit, els manresans van saber gestionar l’avantatge amb el partit més que sentenciat. L’estadística Gerard Castañé confirmava que va ser la millor arrencada del Baxi des que es juguen quatre quarts el curs 2000/01 i mai havia deixat un rival amb tan poca anotació en el període inicial: 4 punts i de tirs lliure. A més, afegia que el 47-21 (+26) va ser el màxim avantatge que havia assolit mai l’equip bagenc en una primera meitat de competició europea superant el 55-32 (+23) del 1997 contra el Xakhtar Donetsk en l’Eurocopa i a un punt del rècord a l’ACB.

Va debutar el manresà Toni Naspler (2003) en els últims 52 segons.