El Nou Congost va viure una altra festassa, amb una exhibició del Baxi Manresa, que va destrossar en el primer quart l’Unicaja i es va endur el primer assalt –és a una victòria de la final a quatre– dels quarts de final de la FIBA Champions League. Les imatges de la comunió i interacció que hi ha entre els jugadors i els seguidors, sobretot amb els joves de la grada d’animació, fan goig. Pedro Martínez, un luxe a la banqueta manresana, s’ha aliat amb Xevi Pujol a la direcció esportiva per formar un bloc que rendeix a un nivell altíssim, molt per sobre de les expectatives del quart pressupost més baix de l’ACB, i amb dosis de showtime liderades per Moneke. Enganxar els aficionats com ho està fent l’equip és la millor notícia per al club i la ciutat, ara que s’està preparant l’ampliació del Nou Congost, i també per al bàsquet català. Com ho és l’excel·lent trajectòria del Joventut, tant a la lliga com a Europa. A Badalona, torna a funcionar el model més genuí, l’aposta per la gent de la casa, tant a la plantilla –recuperant jugadors formats al planter, mantenint els que han anat creixent i lligant-ho amb homes que donen un plus com Tomic– com a la direcció tècnica, amb Carles Duran i Jordi Martí, forjats al planter. Badalona torna a presumir de la Penya, que ha trobat en l’aportació de Scranton la solidesa econòmica que fa falta en tot projecte i que, sense patrocinador principal els tres últims anys, hauria perillat. Tant el Joventut com el Manresa estan en molt bona forma, fent explotar models que funcionen. I dissabte s’enfronten. Un bon moment per reivindicar la bona salut del bàsquet català.