L’Spar Girona afronta aquesta setmana la copa des del segon lloc a la classificació, que li donaria el factor pista en la tornada d’una hipotètica semifinal pel títol de lliga contra l’Avenida, el seu botxí a l’Eurolliga l’1 de març, el dia que María Araújo s’afegia a la llista d’entrebancs de l’Uni, que tocava fons el diumenge 5 en el debut d’Ornella Bankolé, fitxada per substituir Irati Etxarri i lesionada a Lugo en el seu segon partit amb l’equip gironí. Són tres victòries seguides en 22 dies i la copa és a tres triomfs però en tres dies. Sí que va debutar, ahir i de titular, Ceci Muhate, autora dels seus 2 punts (també 7 rebots en 21:31) en el primer tir que feia (6-3 quan havia passat 1:10).

Fins aquí, tot molt bé. Com que sis jugadores fessin 12, 13 o 14 punts. O que Tolo hi afegís 6 assistències i 11 rebots, per allò d’arribar a Saragossa amb bones sensacions. Però el que va fer aixecar dels seients els dos mil militants a Fontajau és l’esmaixada de Brittney Sykes (1,75 m, 1994), malgrat que l’autor del text consideri que el que practica l’escorta és una altra disciplina que es pot aproximar al bàsquet. Al·lucinant. Com els tres segons que diuen les cròniques del mundial de Mèxic del 1970 que passen amb la pilota a l’aire en el gol de Pelé, des del mig camp i que no entra a la porteria de Txecoslovàquia que defensava Ivo Viktor. Roba una pilota en camp propi, s’aproxima a la cistella rival sense oposició per la dreta –la seva mà prominent– i en una aturada en dos temps intenta una esmaixada amb l’esquerra, agafant-se a l’anella i provocant que la pilota surti volant cap amunt. Encara, al tancament d’aquesta edició en paper, provoca una barreja de tremolor a les cames per sobre el genoll, al bast interior, per haver presenciat un fet irrepetible. Afanyar-se a saber si el fotògraf del diari tenia la imatge i saber que té la seqüència de tres, ja...