“Decebedora.” Ras i curt. És com Laia Palau qualifica la temporada de l’Spar Girona, la primera amb ella a la direcció esportiva de bracet amb Pere Puig, el seu antecessor en el càrrec i que encara no fa un any feia un pas al costat i cedia la gestió del dia a dia a l’excapitana, que puntualitzava que la presa de decisions sempre ha estat consensuada i que argumentava la compareixença d’ahir davant els mitjans: “És de llei, i acabada la temporada, com a club dir què ha passat.”

La supercopa, la classificació per a l’Eurolliga superant la prèvia i quedant eliminat la darrera jornada en la fase de grups a mans de l’Avenida –botxí en els quarts els dos anteriors exercicis en la competició continental–, i l’eliminació en els quarts de la copa i de la lliga, amb l’equip cinquè per quart cop des del 2010 –la pitjor classificació del club en la màxima categoria–, són els resultats d’un equip que començava marcat per dos primers entrebancs en la confecció de la plantilla. “No ens hi hem sabut anticipar perquè no érem conscients que ens afectaria tant a nosaltres i a la lliga”, explicava Palau en referència a la dificultat per contractar la segona nord-americana, que va ser Crystal Bradford fins a la primera finestra i Brittney Sykes després d’un mes d’espera. L’altre imprevist és l’embaràs de Magali Mendy. “Ens fa anar de corcoll des del principi”, recordava la directora esportiva. I remarcava: “A l’inici ens en sortim amb la supercopa i la classificació per a l’Eurolliga.” El mes que s’ha d’esperar Sykes per debutar, la marxa de Cornelius i la mala ratxa de lesions són el pou sense fi on cau l’Spar Girona, que, malgrat tot, afrontava el play-off amb el factor pista a favor menys en la final, a diferència dels dos últims anys, en què va acabar tercer i va caure a semifinals amb el València. “La segona posició ens diu que hem estat un equip bo i amb peces suficientment competitives. Però quan arriba el play-off, la dinàmica dels últims mesos fa que l’equip no acabi de competir com esperàvem”, es resignava.