Sor­teig benèvol per a l’Spar Girona, que en el seu retorn a l’Euro­copa després de qua­tre tem­po­ra­des segui­des en l’Euro­lliga, ho té tot de cara per tan­car la fase de grups amb 6-0 de balanç i un cabàs de punts a favor en l’ave­rage gene­ral, que li per­me­tin estar en els llocs d’honor de la gra­e­lla de sor­tida de les eli­mi­natòries. Hi van els equips que superen la lli­gueta –els dos pri­mers de cadas­cun de la dot­zena de grups i els vuit millors ter­cers– orde­nats de l’1 al 32 per encre­uar-se en les eli­mi­natòries a doble par­tit de les quals tan bon record guarda l’afició giro­nina, que, això sí, haurà de fer un autèntic exer­cici de militància entre set­mana a Fon­ta­jau fins que a l’altre cos­tat de la pista l’equip de Laura Antoja hi tin­gui un rival amb cara i ulls.

L’Euro­copa és la com­pe­tició en què el club gironí es va donar a conèixer a escala con­ti­nen­tal, superant una eli­mantòria més cada exer­cici des del 2016/17, fins que el 2019 queia eli­mi­nat en la semi­fi­nal amb el Lat­tas, unes set­ma­nes abans d’alçar el segon títol de lliga que té el club. Superar aquest llistó és un objec­tiu fac­ti­ble per a l’Spar i, gua­nyar el pri­mer títol euro­peu, un horitzó pel qual val la pena pren­dre’s la com­pe­tició amb ganes. Més encara en un con­text de pro­jecte nou, amb Laura Antoja a la ban­queta i, de moment, amb els fit­xat­ges de Laura Peña, San­dra Ygue­ra­vide, Marta Cane­lla, Regan Maga­rity i Mor­gan Bertsch; a més de la tor­nada de Magaly Mendy després de ser mare. Rebekah Gard­ner con­ti­nua sense jugar a la WNBA per lesió.

Sense res­tric­ci­ons geogràfiques –en les dar­re­res edi­ci­ons se sepa­ra­ven els equips en la fase de grups en dues con­ferències, Est i Oest– i sense els qua­tre millors equips de l’Euro­lliga que no acce­dien als quarts per segon any seguit, la con­dició de cap de sèrie de l’Uni –era el de més rànquing FIBA del sor­teig– i la impos­si­bi­li­tat de tro­bar-se un equip de la mateixa lliga en la pri­mera fase apla­nava el camí.

L’Enea Gor­zow polonès és el rival de més pes. El curs pas­sat va ser el millor de la seva lliga (18-2) però en el play-off es va que­dar a semi­fi­nals. Polònia serà el pri­mer destí i la pri­mera de les tres sor­ti­des, perquè l’equip gironí enca­dena els des­plaçaments després de començar a Fon­ta­jau con­tra el Did­de­leng luxem­burguès. Serà el 12 d’octu­bre, just dos dies abans de la visita a Sala­manca, on aque­lla set­mana hi va l’ESVA Ville­neuve –l’Uni el va superar en la prèvia de la dar­rera Euro­lliga– després que hi hagi pas­sat el Çuku­rova.

El Guipúscoa i el Jai­ris d’Èric Surís –que entre altres s’ha reforçat amb Aina Ayuso, Abby Bis­hop (a Girona el 2020) i Mai­mouna Diarra– a Fon­ta­jau i el viatge a Bem­bi­bre entre­mig són els par­tits de lliga que l’Spar haurà de pre­pa­rar a la car­re­tera. Abans de Nadal es resol la pri­mera eli­mi­natòria i, de fet, el camí cap al títol amb par­tits d’anada i tor­nada cada mes –la copa és al març a Huelva, del 21 al 24– s’acaba abans que la lliga regu­lar de la LF (20 d’abril).