LAIA PALAU
DIRECTORA ESPORTIVA DE L’SPAR GIRONA
“Tenim un equip molt guapo”
La responsable de la confecció de la plantilla afirma que l’objectiu és tornar a l’Eurolliga “i guanyar alguna cosa”
“En aquest club hem tingut la Chelsea i la Sonja. És aquest tipus de jugadora que no n’hem tingut més, i això és guai”, diu sobre la que ha de ser la referent
L’estrella és la Kelsey Mitchell. Té una cosa que sap fer molt bé: ficar-la. I hem de fer que això s’estengui, no abandonar la sort a les seves mans
[Antoja] M’imagino que serà implacable amb la defensa, que les farà ser dures al darrere per poder córrer, que al final és el més divertit
Lashann Higgs es convertia diumenge en el colofó de l’Spar Girona 23/24. Set fitxatges i Magali Mendy, de baixa per maternitat la temporada passada. “Això segueix sent cosa de molts, no només meva”, puntualitza Laia Palau (1979) sobre la primera plantilla que dissenya des de les beceroles i que qualifica d’equipàs. Retirada el 2022, aquest estiu també ha viscut la seva primera cita internacional en el cos tècnic de la selecció espanyola absoluta. “Una gran experiència, n’he après molt, i aquesta figura meva entre jugadora, cos tècnic i federació...”, exposa.
L’equip fa patxoca...
Estic especialment contenta que Tolo i Gi [Labuckiene] s’hagin quedat. Per la solidesa que ens aporten, perquè formen un binomi interior molt potent, i sense ser les més destacades de la lliga fan que el teu equip prengui una gran dimensió. Em sap greu que les jugadores es puguin pensar que no són totes importats, però començo per les cinc i després vaig a les bases. Potser soc de la vella escola, però penso que amb un bon base i un bon cinc vas a tot arreu, són la torre i l’alfil.
Volia començar per les bases perquè al cap i a la fi vostè ho és.
També estic molt contenta perquè fitxem la Sandra Ygueravide, que per a mi és de les millors, òbviament d’Espanya, i de les millors d’Europa per coneixement, experiència i pel respecte que li tenen les altres jugadores. Ha estat meravellosa en el 3x3 i està a un bon nivell, i tampoc espero que sigui l’estrella sinó algú que posi ordre i que mani. I després la Laura Peña, que és una tia amb qui és guai jugar, està en progressió i també és una base, base. Una base pura que vol jugar per l’equip, que les coses rutllin i que és jove i ens anirà també molt bé, perquè si la Sandra en algun moment de la temporada, que porta tot l’estiu sense parar... Tenim un relleu de superqualitat.
Em feia l’efecte que Laura Peña havia de ser la base sobre la qual construir el nou projecte. Si m’ho permet, l’Uni a la Lliga Femenina s’explica des de les figures d’Antoja, Jordana i Palau de bases...
I Núria Martínez! Si et refereixes a les bases que han marcat una etapa, pensa que quan arriben al club tenen 30 tacos, com a mínim. Totes. No és el meu cas, ni el de la Noe o la Núria, que portava molts anys. A ella li falta encara molt per arribar a aquest nivell. Molt. Ara, que jugui dos anys a Girona i tant de bo l’any que ve s’estreni a l’Eurolliga... Potser sí. I a mi m’agrada molt, la Laura, perquè té aquesta visió de base com les d’abans, molt metòdica, compromesa i disciplinada i que vol treballar molt per a l’equip. Això és bàsic i ha jugat, i molt bé, en l’Eurocopa, i porta uns anys a un bon nivell, però primer ha de jugar amb una base al davant, com la Ygueravide, que no m’agradaria trobar-me-la ni a mi. Una veterana que per exemple quan jo jugava i tenia l’Elisa Aguilar, que em porta tres anys, o quan vaig venia aquí i tenia la Núria, i dius, vaja... A veure què fem perquè hem de compartir el lloc però tens una tia de molta categoria al davant.
Era cosa meva, doncs.
La Sandra té el cul pelat, és física, i la Laura crec que entén perfectament què ve a fer, que és aprendre i forjar-se com a jugadora d’un equip gran. És que l’Uni Girona que tenim aquest any, que veus ties a tot arreu que són bones, no és portar la Seu...
El comú denominador en cada posició serà la competència? Els últims fitxatges, les anotadores, s’han de guanyar l’última pilota?
Aquí està bastant clar que l’estrella de l’equip és la Kelsey Mitchell. És la nostra americana, contrastada i que té una cosa que sap fer molt bé: ficar-la. I hem de ser capaços que això s’estengui perquè no pots abandonar la teva sort a les seves mans. Tenim un joc interior bastant fort. A mi la Magarity...; n’espero moltes coses, i la Berstch, per mi, serà una de les sensacions de la lliga. Hi ha d’haver lloc per a tots i serà feina de l’Antoja i en Jordi i de les bases. Ens cal aquest equilibri, però tinc molt clar que en segons quins partits és qui vull que tingui aquesta última pilota.
M’està fent fregar les mans.
La fica i no li fa por, li agrada i quan és el moment de jugar-se-la és la primera a voler la pilota perquè ho pot superar tot. Pensa que en aquest club hem tingut la Chelsea Gray i la Sonja Petrovic quan ella era bona i estava bé, que aquí no ho va fer però que és aquest tipus de jugadora, de demanar-te la pilota i som-hi, i d’aquestes tant i tant... No n’hem tingut més, i això és guai.
Acabat el curs passat va dir que tenien la plantilla quasi tancada.
Estava feta, i el cas de la Rebekah es resol molt tard, i Binta, d’europees tampoc quedava gaire cosa. Ens anava molt bé, si venia Rebekah, tenir Higgs per assumir aquella última pilota. És cert que ara amb el fitxatge de la Mitchell es queda una mica, bé, sent el mateix però amb menys nivell. Estava fitxada i ens anava bé pel preu... Per tot. És una gran jugadora i quan en demanes referències és bona tia i treballadora. No crec que vingui dient que vol el mateix paper. Ho entendrà. Ens queda veure Magali com està.
El rendiment des del primer dia?
I tant!, com aguanta les càrregues... Tenim un equip molt guapo i veient el calendari, que es va decidir molt i molt tard, ens permet fer-hi front. Que potser si el tens abans, el calendari, t’encares a buscar algú que pugui venir molt abans? Però això, igual que el cas de la Rebekah o la María... Jo les volia, és clar, però les condicions han canviat, i amb la lesió mateix tot és diferent.
Més canvis. Ara guanyar la copa no li assegura plaça d’Eurolliga, que deu ser l’objectiu primordial.
No hi vas directe, però a veure: campió de lliga, campió de lliga regular i finalista. I després copa. D’aquests tres, algú repetirà i València o Salamanca guanyaran la final i la lliga regular, també pot ser que Saragossa hi torni a entrar, però crec que guanyar la copa acabarà valent.
L’Eurocopa és un caramel i superar les semifinals del 2019... Però tampoc els dona el passaport!
L’objectiu és tornar-hi. Hem de guanyar alguna cosa. L’Eurocopa tampoc i el València l’any que la va guanyar l’any següent juga la prèvia de l’Eurolliga... I s’anirà veient perquè també depèn de Rússia, però sí, la copa no dona accés, però crec que valdrà, i si hi has de jugar prèvia ja ens va bé.
Es pot posar nerviós, algú, si amb un equip que ‘a priori’ és tan potent es comença la lliga perdent?
L’any passat vam començar molt bé i mira com vam acabar, també. Ja ho veurem.
En quin moment va veure que no rutllava? Quan Mendy és baixa? La semifinal de la Lliga Catalana?
Ens va condicionar tota la temporada passada, la seva baixa. Tu començaves una mica justa encara sense una americana però amb ella i Gardner podies aguantar. A aquelles alçades va ser brutal. Ens va fer anar molt descompensats i la Lliga Catalana va ser un fiasco, però ho pots entendre perquè sempre hi ha coses. Quan veus que se’n va a la merda és amb María Araújo. Aquelles dues setmanes, amb tantes coses de cop, no semblava que arrenquéssim, però teníem una plantilla per competir.
De fet a València, que es lesiona Etxarri, hi arriben líders en la lliga.
La feina hi havia estat i es veia per exemple el partit del Sopron allà, o l’Schio allà, que els tens de cara i guanyant-los et fiques als quarts. Hi ha partits que no acabem de resoldre i altres que pateixes i no cal: hi ha dies que es guanya per ser qui ets. Passa el de Cornelius, el de Sykes, comencen les lesions de la Binta, que quasi no juga, i comences a anar coix per tot arreu.
Els que vam veure jugar Laura Antoja sabem quin peu calça, però quin joc s’espera? Bloc directe, molt dinàmic, dur en defensa...
Molt dinàmic, segur, i que voldrà córrer, també. Defensa, tot i que no tenim un equip que especialment ho sigui, perquè les anotadores tampoc estaran per fer aquesta feina bruta, però sí que tenim ties grosses i potents. I pots acabar fent un cinc amb Sandra, Canella o Mendy, Magarity al tres i Tolo a dins... També tenim dues bases que saben controlar el tempo. M’imagino que serà bastant implacable amb la defensa, segur, i que les farà ser dures al darrere per poder córrer, que al final és el més divertit. Hi tinc confiança, com si em tinguessis a mi de base o a la Noe, sabran què fer en cada moment.
Lala Touré i Mama Sidiki, que des de les Canàries diuen que les han fitxat, és pel Tordera, per la base?
Perquè ens ajudin en la base. Sobretot la Mama, crec que és una jugadora que ens pot ajudar. Totes dues faran la pretemporada amb el sènior, i haurem de veure durant la temporada què en podem treure, perquè hauran d’anar a classe, nosaltres ens entrenem als matins i viatgem... No ve per estar només en dinàmica del primer equip, i si ella o la Lala mateix, que també pot jugar a l’U-16, necessiten més teca, mirarem de buscar-los un encaix i que no s’estanquin. Ja ho veurem.
Primer any que fa la plantilla i primer estiu al cos tècnic de la FEB.
No soc entrenadora i n’he hagut d’aprendre. Ha estat molt exigent també perquè m’agrada fer bé les coses, me les prenc seriosament. La intenció és seguir millorant i que la meva aportació sigui vàlida. ja ho veurem, va sempre tot lligat als resultats i a la continuïtat d’en Miguel que és un dels meus avaladors. Tots podem voler l’or però aquesta plata té molt valor.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,21 novembre 2024