La decisió

“Vaig deixar Çukurova per poder acomiadar-me de la meva mare. Vaig tornar amb la idea de la família, pura i dura. No volia escoltar ofertes; ho vaig dir a l’agent. “Només si és una cosa molt especial, truca’m”. Ell va dir que no a coses. Va arribar la trucada del Girona, i el representant em va trucar. Tot va canviar, per mi. És una trucada que em va remoure. Vaig dir que si em deixaven un temps, poc, i es fan les coses bé, amb respecte a l’entrenadora, m’ho podria plantejar. I va ser ràpid. Vaig prendre la decisió de venir. Perquè vaig ser molt afortunat i feliç pel temps que vaig viure aquí. Qui em coneix sap que per mi Girona és especial. Va marcar molt la meva vida. El meu fill va recuperar la il·lusió per l’esport. Fins i tot el gos va canviar. I, a més, hi sumo com va anar amb l’equip. Un conte de fades. I per mi venir aquí és un plaer. Coincidiré amb gent amb qui vaig ser molt feliç. Veuré Xavi, Noe, Pere, Laia. Necessitaré a tothom per treballar. Em dic Roberto, no Milagros.”

Els problemes amb el públic

“El que jo crec és que tot va començar amb una ximpleria, però que com a entrenador no podia deixar passar. Jo visc per les meves jugadores. Defenso i les protegeixo les que es comprometen i se sacrifiquen. Amb respecte a un entrenador que és un grandíssim entrenador, i així ho diu el currículum [Alfred Julbe], això em va fer mal, que es digués que les meves jugadores no són honestes. Que ho podia fer millor? Que vaig anar massa de cara? Segur. Però això es va expandir als equips, al públic, als clubs, a la premsa. Va ser només intentar defensar les meves jugadores d’una cosa que vaig considerar injust. Del fons, no me’n penedeixo. Si es posen amb les meves jugadores aquí, les tornaré a defensar. Sí que vull intentar millorar com fer-ho. Si com ho vaig fer va ofendre algú, amb tota la humilitat, li demano disculpes. Amb en Xavi [Fernández] vaig tenir una gran disputa, però me l’estimo molt. Ell defensa el seu club. I ara estem en el mateix vaixell.”

La idea

“Arribo amb la idea d’ajudar, millorar l’equip i gaudir fent-ho. No arribo obsessionat amb l’èxit. A mi no em dona la felicitat; a vegades l’èxit és molt impostor. Si només vius d’això, ets un infeliç. Vinc a ajudar a ser millors les jugadores, a gaudir del dia a dia. Si crees aquesta sinergia, ve l’èxit. Ve sense esperar-lo. Com el 2015.”

Veu l’Uni aspirant a títols?

“Veig el dia a dia. La manera d’ajudar l’equip és fer el millor treball cada dia. No prometo res. Ni vull comparar aquest equip amb el del 2015. També vaig recollir un bon treball, i unes jugadores, especialment Noe, disposades a fer-lo. Sí que puc prometre i garantir honestedat i cada dia fer el millor treball possible.”

El marge de millora

“Hi ha moltes coses per millorar. No sé si és aquest el fòrum. Hi ha una part defensiva, que he insistit molt a l’equip. Tot comença per la responsabilitat individual. Em preocupa ser molt sòlids al darrere, perquè sé que a davant hi ha talent. Per aspirar a grans coses, hem de defensar molt bé.”

Estabilitzar-se a Girona?

“Ara penso en l’aquí i ara, perquè és el que l’equip necessita. Ja ho anirem veient. En Pere sap enamorar, tocar-me la fibra. És un lloc que m’agrada, i ja ho veurem. Potser els resultats no són el que el club espera. Ja es veurà. Però no ho descarto.”

Percepció de la plantilla

“Les he vist concentrades, he vist un bon grup humà. Ara ens queda l’aspecte esportiu i el mental, anar insistint i generant hàbits, perseverant. I que creguin en el que fan.”