El petit príncep de Girona

Juani Marcos (1,90 m, 2000) era dubte per al partit contra el Granada, després de la punxada a l’abductor que tenia a l’inici del tercer quart contra el Palència –va ser substituït a 7:48, amb 45-40 i quan havia fet 8 punts (sense error en el tir amb 2/2 triples), 3 rebots, 3 assistències i 18 de valoració (la més alta de l’equip al final)–. I Fotis Katsikaris, en el seu debut i en una situació límit, li va donar les regnes del Girona, que va acabar superant un rival directe amb el base de Rosario acreditant la seva pitjor valoració (3) en els nou partits que ha pogut jugar en vint jornades. “Era important tirar aquest partit endavant, era un partit dur i estic content per poder continuar sumant”, va afirmar alleugerit perquè l’equip deixava enrere la ratxa de set derrotes.

“Recuperat, amb algunes limitacions, però sí”, va assegurar en referència el seu estat físic. Marcos amb prou feines va poder participar en la pretemporada per culpa d’una lesió muscular al quàdriceps. Sí que va estar a punt en l’inici de la competició, en la qual debuta cedit pel Barça. Després de guiar el Girona a convertir-se en la revelació a l’inici (3-0), una fractura al dit polze de la mà dreta el va fer passar per la sala d’operacions abans de la visita del Madrid, amb el lideratge de la lliga en joc (8 octubre). I per culpa d’una altra lesió muscular, llavors a l’adductor, no va poder reaparèixer fins a la visita de la Penya el 17 de desembre, quan els de Salva Camps van encaixar la segona de les derrotes que van precipitar la destitució del badaloní. Fins i tot el club havia reforçat la posició de base amb Corey Davis. Una fractura al nas en l’últim partit del 2023 a casa contra el Baskonia (4 de valoració en 9:13) va ser el seu penúltim infortuni, que el va fer jugar emmascarat a Saragossa (13 punts i 12 de valoració en 27:55).

“És complicat perquè havia tingut pocs dies, vam mirar de mantenir els hàbits que teníem i afegir-hi algunes coses i traient-ne altres per a aquest partit, aquesta setmana tenim moltes coses per corregir i per aprendre del nou entrenador”, va destacar sobre el relleu a la banqueta. Fotis Katsikaris hi manté una confiança cega. Com Fontajau, amb una afició que no celebrava un triomf des del 2 de desembre i de la qual reconeix: “Ho viuen molt i m’agrada, sentir l’escalfor d’un pavelló com aquest que s’omple. I ells també ho necessitaven.”